“Les xifres de lectors són exageradament baixes”

L'edició en català sempre ha estat influïda, d'una manera especial, pel context polític i econòmic. Durant el franquisme, va ser una eina de resistència. Els editors i llibreters de l'època no feien només d'empresaris, sinó també de militants culturals. Els primers decennis de la democràcia van permetre consolidar empresarialment el sector. Lamentablement, la crisi econòmica d'aquests darrers anys –acompanyada d'una enorme expansió de les noves tecnologies– ha posat en perill moltes editorials, sobretot les que tenien estructures sobredimensionades. Actualment, la incipient recuperació econòmica permet mirar el futur amb un cert optimisme, perquè si augmenta el consum sempre hi haurà algú que compri més llibres. Tanmateix, al meu entendre, això sol no resoldrà els problemes estructurals del món editorial.

Les noves tecnologies, més enllà de la millora en els processos de producció i, fins i tot, en els de promoció, presenten un repte inèdit: fer valer el valor del llibre i el de la lectura en un món saturat d'imatges i d'informació, en un món que ha entrat en una espiral comunicativa d'acceleració permanent. Si els grans titulars arriben instantàniament i simultàniament arreu, si de manera gratuïta podem llegir i intercanviar milions de comentaris a través de les xarxes fins a fer impossible digerir-los, com ens ho farem per aturar el rellotge i retrobar el plaer de la lectura? El tema de la pirateria requereix, al meu entendre, dues respostes simultànies: posar-nos al dia en les mesures sancionadores i abaixar dràsticament el preu dels e-books.

Les campanyes institucionals a favor de la lectura són escasses i descoordinades. És cert que se n'han fet algunes d'imaginatives i, fins i tot, pràctiques, com ara la recent de Fas sis anys, tria un llibre. Però, al meu entendre, estan mancades de projecció i haurien de formar part d'una estratègia global que fes atractiu no només el fet de llegir sinó també el de donar valor al llibre, el de tenir una biblioteca pròpia. I això, és clar, hauria de passar d'una manera especial per actuacions en els centres escolars i educatius a tots els nivells, de la llar d'infants a la universitat, dels centres de formació professional a les escoles d'idiomes. Molt especialment en els centres de primària i secundària, la biblioteca i mediateca (les dues coses no estan barallades), dotades, és clar, de personal específic, haurien de ser el centre d'aprenentatge. Però cal mirar encara més enllà i parar atenció sobretot a la migrada informació que s'ofereix sobre la producció editorial. Com és possible que no tinguem ni un sol programa televisiu dedicat al món del llibre? Tan difícil és dissenyar-ne un d'atractiu i que pugui ser emès en un bon horari? I per què no hi ha cap mitjà en català dedicat a la ressenya literària? Si no invertim en aquests projectes mai no podrem saber si la manca d'interès pel llibre és causa o conseqüència de la desídia actual. Sigui com sigui, és imprescindible que aconseguim ampliar el nombre de lectors i, encara més, de lectors que optin amb naturalitat pel català. Les xifres de lectors habituals i, d'entre aquests, els que ho fan en català, són exageradament baixes; ens deixa un mercat potencial molt reduït.

Per descobrir noves veus literàries crec que primer de tot cal que els editors parem bé les orelles, que sapiguem reconèixer els escriptors i escriptores amb sentit de llengua i voluntat d'ofici. Cal que els que es decideixen a escriure se sentin ben rebuts, acompanyats i esperonats. Els premis literaris sempre han estat un recurs complementari que permet fer aflorar noves veus. S'han de mantenir, renovar i prestigiar. Gregal, des de la seva fundació, ara fa cinc anys, ha convocat anualment un premi de novel·la que valora de manera específica el context històric de la trama. Tot suma, però, repeteixo, primer de tot cal que les editorials estiguin atentes i permeables a noves veus i nous projectes.

Cada Sant Jordi és una incògnita i un miracle alhora. Cada any patim per si plourà o si farà sol, per si és feiner o és festiu, per si cau a prop o lluny de Setmana Santa... La realitat és que la força i l'empenta d'aquesta data són tan grans, és tan arrelat el sentiment de festa entorn del llibre i de la rosa, que res no podrà impedir, aquest any tampoc, que sigui un èxit. Una altra cosa és valorar fins a quin punt aquesta concentració tan gran de vendes en un sol dia beneficia el sector editorial. És bo, innegablement, que hi hagi la tradició de comprar, si més no, un llibre a l'any, però cal fer els impossibles per mantenir viva la flama al llarg de tots els mesos!