El futur de l'edició

Passa a la plana següent

El món de l'edició reprèn l'alè després del sotrac de la crisi, que ha ofegat aquest sector punter a Catalunya. El 2014 es va tocar fons amb una caiguda del 30% en les vendes. El 2015 es va parar la sagnia i d'aleshores ençà s'ha anat recuperant lentament, amb una pujada discreta del 4%. Per aquest motiu, les expectatives de cara al Sant Jordi són bones: Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors; Ana Beneyto, presidenta del Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya; Montse Ayats, presidenta del Gremi d'Editors en Llengua Catalana, i Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters, es van reunir en un plató per debatre els reptes de futur de l'edició, una emissió d'El Punt Avui TV que s'emet avui mateix (12.30 h i 22.00 h).

Per Sant Jordi els llibreters fan l'agost i juntament amb la campanya de Nadal i la rentrée de setembre és el moment de l'any en què més llibres es venen: en un sol dia es concentren el 5% de les vendes de tot l'any. El passat Sant Jordi es van facturar 20,96 milions d'euros i es van vendre 45.000 títols, un 53,34% en català.

En l'àmbit de consum, doncs, els indicadors mostren un augment discret de les vendes però, tanmateix, hi ha altres dades que posen els pèls de punta: un 35% dels habitants de l'Estat espanyol no toca mai cap llibre. Què s'ha de fer? Com es pot aconseguir que més gent s'apunti al carro de la lectura per plaer, i no només per necessitat durant els estudis?

Llegir per plaer

Patrici Tixis aporta unes dades reveladores: en l'àmbit d'oci, la població passa davant del televisor una mitjana diària de quatre hores. Llegint, 20 minuts. “Això és el que hem de canviar, el llibre, com a element d'oci, és imbatible, per un preu mòdic aprens, t'entretens i estimules la intel·ligència i la imaginació: és un oci actiu, no passiu”, assevera Tixis. “Les ofertes d'oci són moltes i el temps és el mateix: la lectura requereix esforç i avui dia la majoria de gent no vol esforçar-se”, pensa Beneyto.

L'escola i la família són els factors de més pes a l'hora de crear els hàbits de lectura entre els infants, els lectors de demà. La literatura infantil i juvenil, això és un tret revelador, és una de les que millor ha suportat la crisi, perquè els llibres suposen un punt important en l'educació de la mainada.

Mentre que Antoni Daura defensa que a escola s'hauria de treballar més perquè la lectura no fos vista com una obligació, Montse Ayats és de l'opinió que la clau la tenen les famílies: “Hem deixat en mans de l'escola la lectura i aquí s'hauria de millorar; és evident que a les escoles s'haurien d'implementar les tècniques per aprendre a llegir, però la implicació de les famílies és molt important.” I posa el dit a la nafra: “La societat ha d'acompanyar els nens i els infants en el seu aprenentatge de la lectura, que hauria d'estar més ben valorada socialment, i això ajudaria que fos més fàcil continuar llegint en el pas de l'adolescència a l'edat adulta.”

Quins llibres, a escola?

Davant la ferotge competència de l'oci digital, pel·lícules, sèries, jocs, Youtube, etc., cada vegada costa més fer interessar els més joves en la lectura. Quines són les estratègies a seguir? Com s'han d'adaptar els plans d'estudis a aquesta realitat omnipresent?

Anna Beneyto és del parer que s'hauria de donar més llibertat perquè els nens triïn els llibres que volen llegir: “Potser un nen amb un tebeo agafarà el gust per llegir, mentre que fer llegir als nens clàssics del segle d'or és terrorífic!” En aquest punt Tixis recorda la recent campanya engegada per la Generalitat que oferia als nens que havien fet 6 anys un llibre a escollir a la llibreria: “Ha tingut molt d'èxit i el més curiós és que els llibreters comenten que s'han trobat molts nens que no havien entrat mai en una llibreria.”

Antoni Daura, que va anunciar que l'any vinent es repetirà aquesta campanya, considera que és enriquidor que els nens i les nenes es creïn la seva pròpia biblioteca: “Els nens i nenes han de vestir la seva biblioteca personal i a través d'aquesta tens una crònica de la teva vida de lector: el llibre no només és una eina de treball, sinó una eina que serveix per formar-te i passar-ho bé i és bo que s'entengui que cadascú ha de tenir la seva més o menys gran biblioteca.”

A la cua d'Europa

“Tenim molt camp per córrer per guanyar lectors”, sosté Patrici Tixis. Segons unes dades que porta al debat, mentre que als països nòrdics un 30% llegeix 10 llibres l'any, aquest percentatge baixa a 24% a Luxemburg i a un 22% a Alemanya. Doncs bé, a l'Estat espanyol només un 11% llegeix 10 llibres l'any. “És evident que factors com el clima i el bon temps influencien en aquestes dades, però malgrat tot cada vegada es llegeix més, però això no es pot imposar, i d'altra banda, segons unes enquestes, hi ha 7 milions de persones a Espanya que no entenen el que llegeixen.”

Amb aquestes xifres no és d'estranyar que la crisi hagi empitjorat més el negoci d'un sector que, si bé està establert a Catalunya, té el gruix del seu mercat a l'Estat espanyol i a Sud-amèrica. De fet, la meitat de la producció editorial de tot l'Estat es concentra a Catalunya. “Tenim una producció editorial de primer nivell, i fins i tot els llibreters ens queixem d'un excés d'oferta, però continuem remant per ser competitius”, intervé Daura. En canvi, Montse Ayats subratlla que, en l'edició en català, si bé es va guanyat terreny, encara hi ha alguns gèneres, com ara l'assaig, en què costa introduir el català. “Pel volum de catalanoparlants –opina Tixis– tenim un gran volum d'edició.” Es calcula, de fet, que els llibres en català representen el 25% de la facturació.

Canvi generacional

De la seva banda, Anna Beneyto assenyala que a les llibreries s'està assistint a l'emergència de nous emprenedors, és cert, però també a un problema de relleu generacional de vegades difícil de resoldre. “El de llibreter és un vell ofici i des del gremi veiem que la gent jove no s'acaba d'integrar en l'àmbit gremial i en canvi a les llibreries emblemàtiques d'arreu del territori amb les quals treballem veiem que la mitjana d'edat dels llibreters va pujant”, respon Daura. Amb tot, el president del gremi es declara “optimista”: “Tenim una xarxa de llibreries molt rica i molt ben distribuïda per tot el territori, de manera que tenim 10,73 llibreries per cada 100.000 habitants, la qual cosa està per sobre de la mitjana europea.” Un dels objectius del gremi actualment és treballar justament per reivindicar aquesta xarxa de 600 establiments per poder fer front als operadors internacionals que desembarquen trepitjant fort a Catalunya i que són segurament la competència més temible entre els llibreters. Recentment han posat en marxa el portal Libelista, una plataforma de venda en línia que permetrà comprar llibres en paper i digitals.

“Les crisis són canvis; hem d'afrontar nous reptes i els que sobreviuen es fan més forts. Hem d'aprofitar les noves tecnologies perquè gràcies a aquestes tenim la possibilitat d'arribar a més lectors”, argumenta Patrici Tixis. Segons el president del Gremi d'Editors, les tecnologies han permès l'aparició d'un reguitzell de petits segells que poden editar amb unes tirades molt ajustades a la demanda.

Balanç de Bolonya

Una de les fites dels darrers mesos en l'àmbit de l'edició ha estat la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, en què la cultura catalana era la convidada. “Ha suposat un reconeixement per als autors i també com a país, però fins al 2018 no podrem fer balanç de com ha anat, perquè és aleshores que es veurà la quantitat d'obres que han estat traduïdes a altres llengües”, diu Ayats.

La fira de Bolonya també fa replantejar el sistema d'ajuts a l'edició. Tixis és de l'opinió que és millor fer una inversió de diners públics en fires com les de Bolonya que no pas “ajudes directes per publicar certs llibres”: “El cas de Bolonya és un bon exemple de col·laboració entre sector públic i privat, ja que ajuda a crear espais per donar visibilitat a la producció catalana i a tenir projecció exterior.” Un altre àmbit on Tixis considera que s'hauria de donar una bona injecció de diners és a les biblioteques: “Les biblioteques s'han quedat desassistides i falten moltes novetats editorials.”

La pirateria, l'enemic

Un debat sobre l'estat de l'edició no es podia concloure si no s'atacava el tema de l'edició digital, que ha revolucionat la manera tradicional de llegir. Amb tot, el consum dels llibres digitals es manté molt baix. Segons dades del gremi només representa un 5% del mercat. Aquí, tots els tertulians estan d'acord que el digital no representa cap perill perquè és del tot minoritari. “Poca gent s'ha passat al digital i els lectors continuen enamorats dels llibres de paper: no crec que acabi esclatant”, assevera Daura. “El món digital ha arribat per quedar-se, però no s'imposarà.”

“Què passarà, per això, amb els nanos? Segurament llegiran d'una altra manera, amb tot, no crec que el paper desaparegui”, hi afegeix Ayats. “No tot es pot digitalitzar i hi ha llibres que no es poden veure en una pantalla, potser sí que per a certs documents és més pràctic, però per llegir per plaer a la gent li agrada més el paper”, pensa Beneyto.

Sigui com vulgui, la presidenta del Gremi de Distribuïdors està d'acord amb Montse Ayats que el greu problema que planteja l'edició digital és la pirateria. “Hi ha una realitat: una gran part del consum que es fa de llibres no passa per caixa i si no hi ha retorn econòmic no hi ha inversions per poder desenvolupar el digital”, assenyala Tixis. Fins a 390 milions de descàrregues il·legals es van produir el 2015, la qual cosa suposa un increment del 16% respecte a l'any anterior. Segons les darreres dades aportades pel gremi, la pirateria suposa 3.100 milions d'euros de pèrdues. Un de cada quatre llibres es llegeix en digital i només un 5% de llibres es compren. “Fins que socialment no estigui mal vist i no hi hagi una acció més contundent de l'administració i de la llei contra aquestes pràctiques no avançarem.”

Per acabar, la bona notícia és que finalment la Unió Europea ha acceptat aplicar un IVA reduït al llibre digital (4%), que fins ara estava penalitzat amb un del 21% perquè estava considerat com un servei, i no com un producte. “No sóc gaire optimista perquè penso que forma part d'una cultura que costarà de revertir, tot i que hi hem de treballar perquè rere qualsevol llibre o contingut hi ha la feina del creador, i això és el que hauríem d'acostumar-nos a respectar”, rebla Ayats.