Les apostes llibresques
Quan no és té una idea prou sòlida de quin llibre comprar, la tendència de triar un títol premiat és la més habitual, tot i que no sempre sigui un encert
La fortuna, deixar en mans de la intuïció les compres, és un al·licient més
La festa de Sant Jordi, com altres dates marcades pel calendari, té l'atractiu de ser esperada per diversos motius. Però el fet que sigui previsible també la desgasta. Tots els anys hi ha la por a la pluja, les queixes per l'allau de gent que et trepitja o et fica la rosa a l'ull quan intentes tafanejar qualsevol parada de llibres, el ball de xifres, les reivindicacions i protestes, que si els mediàtics, que si la qualitat... No és una festa competitiva, però la competició hi acaba sent present. S'han venut més o menys milers de roses, de llibres. Qui ha signat més. Els somriures del matí al vespre s'han transmutat en expressions de cansament.
És un any amb moltes opcions avalades per l'èxit previ dels seus autors. Tantes, que segur que es faran la guitza els uns als altres. En repassem algunes.
ELS TÍTOLS PREMIATS
De les situacions clàssiques de Sant Jordi, una és aquella mena de desconcert davant els milers i milers de llibres escampats per tot arreu. Què trio? El millor és fullejar amb calma suplements com el Cultura de diumenge passat. Però per als que no ho hagin fet, triar alguna de les novel·les premiades sembla (tot i que no sempre és una aposta guanyadora) una opció sensata.
David Cirici va guanyar el Sant Jordi amb El setè àngel (Proa). Rosa de cendra (Columna) és el títol de la novel·la amb què Pilar Rahola va guanyar el Ramon Llull. El premi Prudenci Bertrana va ser per al novel·lista i periodista d'aquest diari Xevi Sala, amb I ens vam menjar el món (Edicions 62). Carme Riera va ser guardonada amb el BBVA Sant Joan per Les darreres paraules (Edicions 62). Care Santos va guanyar el Nadal amb Mitja vida (Destino i Columna). El poeta i historiador Xavier Theros va debutar en novel·la guanyant el Josep Pla amb La fada negra (Destino). Un altre debut amb premi és el de Jordi Amor, que es va endur el Documenta amb El forat (L'Altra). I encara un tercer debut en novel·la amb premi, el del poeta Carles Rebassa amb Eren ells (Angle), que va merèixer el Ciutat de Tarragona Pin i Soler. La segona convocatòria del premi Anagrama de novel·la la va guanyar Tina Vallès amb La memòria de l'arbre (Anagrama). Jesús Lana i La germana gran (La Magrana) es va endur el premi El lector de l'Odissea. Lluís-Anton Baulenas ha tornat als prestatges amb Amics per sempre (Bromera), premi Ciutat d'Alzira. Marc Moreno va rebre el Crims de Tinta amb Temps de rates (La Magrana). També en gènere negre, Tros, de Rafael Vallbona, va ser premi Ferran Canyameres. Aquests serien els premis més destacats, però de llibres n'hi ha més.
SENSE PREMI, PERÒ AMB ÈXIT
Seguint en el gènere de la novel·la i la narrativa cal destacar alguns títols que no tenen premi però que segur que vendran molt, com ara Jordi Basté i Marc Artigau amb la seva primera novel·la junts, Un home cau (Rosa dels Vents). La senyora Stendhal (Columna), de Rafel Nadal, arriba a Sant Jordi amb un bon calaix ja fet. Xavier Bosch repeteix trama romàntica a Nosaltres dos (Columna). I Sílvia Soler presenta Els vells amics (Columna). El sempre sorprenent Marc Pastor presenta Farishta (Amsterdam). La dona del Cadillac (Proa) és la novetat de Joan Carreras. I els contes Quan arriba la penombra (Proa) són l'esperat nou títol de Jaume Cabré.
ALGUNS ‘OUTSIDERS'
Les defenses (Seix Barral i Catedral), de Gabi Martínez, és una obra que segur que funcionarà, però val la pena destacar-la. Tres ciutats: La ciutat de ningú (Meteora), d'Antoni Vidal Ferrando, la Ciutat fantasma (Llibres del Delicte), de David Marín, i La ciutat dels solitaris (Gregal), del solvent Isidre Grau. L'estimulant Encén el llum (Labreu), d'Anna Carreras. I les Nines (Males Herbes), dotze en total, de Muriel Villanueva. El somriure de Darwin (Llibres del Delicte), d'Anna Maria Villalonga. Salvador Balcells viatja al passat a Els crims del convent (Gregal). El debut basat en fets reals de Joan Gasull, El pacifista que pretenia volar una discoteca (Llibres del Segle). També cal recomanar Tres minutos de color (Alrevés), de Pere Cervantes. I els Dies de ratafia (Edicions de 1984), segona novel·la de Sergi Pons Codina. L'aspiradora de Ramon Llull (Meteora) és l'actualització de la vida de Llull segons Antònia Carré-Pons. I Carrers salvatges (Angle) ens porta a la Nova York dels anys setanta de la mà d'Àlex Gombau. Sebastià Bennasar ens parla de la màfia lionesa a L'imperi dels lleons (Crims.cat). La llista podria continuar unes quantes pàgines (i autors i editors que no surten es molestaran: disculpeu), però cal deixar una mica d'espai perquè, efectivament, hi ha món més enllà de la novel·la.
POESIA, ASSAIG I INFANTIL
De poesia, el primer destacat, i seguint amb els premis, seria La ciutat cansada (Proa), amb què Maria Cabrera va guanyar el Carles Riba. Un pes pesant és Tots els sonets (Adesiara), de William Shakespeare. Dolors Miquel té El guant de plàstic rosa (Edicions 62) i Martí Sales, La cremallera (Males Herbes). Nictàlgia (Terrícola), de David Caño, i Guillem Tell (Adia), de Jordi Valls, són els dos recomanats finals.
Pel que fa a l'assaig, La Criolla (Comanegra), de Paco Villar, explica la història del local avantguardista de la Barcelona de principis del segle XX. El cavaller Floïd (Proa), de Genís Sinca, explica la història de Joan B. Cendrós. I Maria Favà explica la història del diari a Diari Avui 1976-2009 (Meteora). David Bueno i altres científics ens parlen de Les profunditats de la ment (Universitat de Barcelona). En l'apartat polític, un dels millors llibres és Fot-li al procés (Viena), de Miquel de Palol, Julià de Jòdar i Xavier Bru de Sala. Com escric novel·la policíaca (Pagès), d'Andreu Martín, l'obra d'un mestre que no té problemes d'explicar els trucs; s'ha cansat de reivindicar-se, però és mereix, sempre, un espai als prestatges.
Per la banda infantil i juvenil, a més de novel·les com ara L'enigma Perucho (Bambú), de Jordi Cervera, Sentinels (La Galera), premi Ruyra de Martín Piñol, La immortal (Edebé), premi Edebé de Ricard Ruiz, i Selfies al cementiri (Barcanova), premi Barcanova de Maria Carme Roca, hi ha moltíssims àlbums il·lustrats. La Mariona i els seus monstres (La Galera), d'Oriol Malet; El poble dorment (Baula), de Rébecca Dautremer; Armstrong (Joventut), de Torben Kuhlmann. No en podreu comprar només un.
ALGUNES TRADUCCIONS
I encara farem un breu apartat per a les traduccions. Tot i que pocs vindran a signar, alguns autors internacionals que cal destacar són, per exemple, Kent Haruf, amb la seva obra pòstuma Nosaltres en la nit (Angle, amb traducció d'Anna Turró). David Vann té L'aquari (Periscopi, amb traducció de Yannick Garcia). Jean Echenoz ofereix Enviada especial (Raig Verd, amb traducció d'Anna Casassas). L'home de la mar, de Catherine Poulain (Edicions de 1984, amb traducció de Mia Tarradas). La divertida Esperant Mister Bojangles, d'Olivier Bourdeaut (Salamandra, amb traducció de Yannick Garcia). La vegetariana, de la coreana Hang Kang (Rata, amb traducció de Mihura Jo i Raimon Blancafort) i Viure amb una estrella, de Jiri Weil (Viena, amb traducció de Jaume Creus). Podríem seguir, però també cal deixar alguna cosa per a l'atzar, la troballa, la intuïció, que també juguen en un dia com avui. Trieu, remeneu i... bona lectura.
