L'arma de les idees

Els processos del cervell són un misteri. En els últims anys, els investigadors ens han obert les portes a les neurones del cor, i fins i tot, a la connexió del cervell amb els nostres intestins; i malgrat que en alguns aspectes no hi acaben d'estar tots d'acord, amb una cosa sí que coincideixen: el cervell es modela i canvia amb els nostres interessos, amb el nostre entorn i amb allò que anem absorbint i aprenent al llarg de la nostra vida. La plasticitat del cervell va ser una de les coses que van interessar i atraure l'artista vendrellenc Emilio García ja fa molts anys. Pensant-hi, va començar a dibuixar i modelar les seves primeres escultures sobre aquest òrgan vital. I l'any 2008 va donar forma al seu Jumping brain, una peça escultòrica de resina d'un cervell amb potes de granota: unes potes que van suposar un salt per a la carrera de l'artista. Alguns col·leccionistes d'art van trobar la peça interessant, i així, van arribar els primers encàrrecs i la imaginació es va començar a disparar.

I enmig d'aquesta voràgine creativa va esclatar la guerra a Síria. Els mitjans de comunicació van començar a bombardejar els espectadors amb imatges dels refugiats, amb informació sobre la guerra del petroli i amb contradiccions entre la raó del cervell i la raó de les armes. Així va ser com va néixer la primera Brainade, entre el 2014 i el 2015, un reflex de la indignació d'un pacifista. Des d'aleshores, aquestes granades neuronals han viatjat per tot el món.

Alguns paquets han arribat oberts i inspeccionats per les duanes. Però mai no havien arribat a provocar enrenous seriosos.

La setmana passada, però, Emilio García va haver de comparèixer davant la unitat d'artificiers de la Guàrdia Civil, ja que va intentar enviar una peça fluorescent per correu certificat a un client i es va trobar que, en els escàners, sortia com una granada metàl·lica, a causa de la pols fluorescent que va aplicar sobre la resina.

“Normalment, són de resina, però també les he fet de bronze, de marbre, de fusta, de fibra de vidre..., i aquesta era la primera vegada que hi aplicava aquesta pols fluorescent perquè s'il·luminés a la nit”, explica l'escultor.

La visita a les dependències de la Guàrdia Civil li ha despertat l'esperit creatiu. “Hi ha moltes armes que, en lloc de farcir-se de bales, s'haurien d'omplir d'idees”, diu García. I no descarta fer-ho. És la seva petita contribució a favor d'un nou futur: “Per què ens hem de barallar amb bales quan les armes més potents que tenim són les nostres idees?”