“Volia inspirar els lectors a ser més amables”

Ha estat una combinació del tema, la portada, la publicitat... És impossible comprendre la fórmula que fa que un llibre esdevingui un best-seller. En el cas de Wonder és un llibre sobre l'amabilitat i l'impacte de l'amabilitat en les nostres vides, i recorda que som bons per dins.

Volia inspirar les persones a ser més amables del necessari. Entenc que la gent no es pot fer amiga de tothom, però el que no és acceptable és que els nens siguin cruels amb altres nens. Existeix la idea que quan arriben a secundària són cruels, i no crec que hagi de ser així. Hem de demanar als nostres nens que siguin una mica millors.

El bullying sempre ha existit, però quan jo era petita no se'n parlava ni els adults hi prestaven atenció. El fet que ara se n'estigui parlant més és paradoxal, ja que tenim un gran assetjador al poder, el president dels Estats Units. Primer volia marxar del país, però després vaig emprenyar-me: hem de recuperar el nostre país i resistir com puguem. En qualsevol comunitat, la gent bona, la gent que entén la importància de l'amabilitat, necessita trobar el valor i la força per fer el que és correcte.

No m'havia adonat de l'impacte que tindria el llibre, però em diuen que ara és més que mai necessari el missatge de Wonder. Ara tinc un púlpit des d'on parlar i l'utilitzaré per portar la pancarta de l'amabilitat i la tolerància davant dels refugiats, la gent que és diferent i les persones amb idees diferents de les nostres, ja que aquest és el principi de la democràcia. Amb la literatura pots sembrar la llavor de l'amabilitat en els infants, i sempre la duran amb ells.

L'Auggie sap que té un aspecte diferent, però quan es mira al mirall pensa que té un bon aspecte, ja sigui perquè s'ha tallat els cabells o perquè vesteix bé. Els seus pares tampoc els veuen com a un objecte de tristesa. Això no vol dir que no s'afrontin amb moments de dificultat i tristesa. Però volen ser feliços perquè és un nen normal i els nens són com flors que busquen el sol. El treball dels pares és normalitzar la seva infància i no enfonsar-se en l'autocompassió; crear un entorn per al seu fill el més normal i feliç possible.

Si torno a Wonder –ara estic treballant en una altra novel·la– serà per explorar personatges diferents que puguin ampliar la nostra comprensió d'Auggie, però no crec que escrigui una seqüela perquè la història ja està explicada. Els nens m'han demanat que escrigui sobre Via, Summer, Ximena Xin, però no ho sé...

És un secret. És per a nens d'a partir de deu anys, i no té cap lligam amb Wonder.

Els nens volen seguir llegint sobre aquests personatges i, com a mare, vull continuar alimentant-los però, com a escriptora, vull explorar i crear nous mons. Potser sí que serà una decepció el meu nou llibre, ja veurem.

Escric de la mateixa manera que ho faria per a adults, l'únic que faig frases curtes i capítols curts. Intento fixar-me menys en els detalls de l'escriptura. Quan he intentat escriure per a adults m'he quedat atrapada intentant trobar la frase literària perfecta. Però per a nens, has de ser més disciplinada i et centres a escriure la història de la manera més senzilla i pura possible.

Moltíssim, i recordo perfectament com pensava aleshores. Vaig créixer com a filla única i tenia molt temps per estar en el meu món. Vaig tenir una infància feliç amb uns pares que creien que jo podia fer qualsevol cosa. Vaig créixer com a filla d'immigrants als Estats Units, els meus pares són colombians. No teníem gaire diners i, malgrat tot, vaig poder fer una bona carrera i he tingut una bona feina. Aquesta experiència de la immigració m'ha ajudat a entendre Auggie i crec que hi ha una mica d'Auggie en cadascú de nosaltres.

No hi he treballat directament però em van consultar aspectes durant el rodatge. La qual cosa no vol dir que sempre em fessin cas, però sí que han estat respectuosos amb el llibre. Tots em van dir que hi havia un sentiment especial durant el rodatge. He de reconèixer, tanmateix, que tinc una mica de por perquè cadascú té la seva manera de visualitzar Auggie i ara això es trencarà. Van tenir molt de compte a reflectir la seva imatge de la manera més realista possible però vigilant que no fos massa greu per no espantar els nens petits, ja que volen que tothom pugui veure el film.