Tots els horrors del mal

El mal existeix i amb totes les seves cares més ferotges, brutals i inhumanes. Això es desprèn amb tota la crueltat d'Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas, premi de novel·la Ciutat d'Alzira que acaba de publicar Bromera.

Ho explica amb tots els ets i uts Ferran Simó, el narrador, un muntador de calefactors que, per destins professionals, es va trobar al mig de la guerra dels Balcans l'any 1991, quan Eslovènia i Croàcia lluitaven per la seva independència. Sense ni adonar-se'n, va anar a caure a l'oficina d'un cap militar iugoslau que comandava un destacament de sicaris que es dedicaven a la tortura més sofisticada amb els enemics. És a dir, tots els que no fossin serbis. Als paramilitars “els encantava tallar les parts del cos que sobresurten: collons i cigales en els homes; orelles, nassos, dits, pits i llavis (de dalt i de baix) en les dones... i ho donaven als gossos per dinar”. Això va fer que de tornada a Barcelona uns mesos després, el juny del 1992, se sentís “convertit en gos” i “amb el mal ficat al cos”.

En l'estada professional als Balcans es va fer amic d'una família croata, que el van convidar a passar uns dies de vacances. Un temps que va coincidir amb la sorprenent ocupació del llogaret per les forces sèrbies. Va ser dels pocs sobrevivents que no van executar perquè no era croat. Però va anar a caure a mans de Jelena Dragovic, amant del general Klada, paladí de la neteja ètnica, que el va tenir esclavitzat durant mesos a la seva residència oficial, lligat amb una corda i fent-lo participar de totes les barrabassades: “Per culpa seva he estat testimoni tant de la crueltat més extrema, com també del mal més absolut.”

Ferran Simó va ser deslliurat el dia que els croats van bombardejar el comandament serbi i van matar el general, però va quedar a les mans de la seva torturadora, Jelena Dragovic. Aquesta el va deixar viu però el va amenaçar que ja aniria a Barcelona un temps després a passar comptes pendents.

I és la tornada a la Barcelona entusiasta que preparava l'Olimpíada del 92, vibrant amb l'eslògan d'Amics per sempre, el que desconcerta Ferran Simó. Dos mesos intensos comparant el calvari que vivia els Balcans amb l'eufòria dels catalans.

Amb una depressió profunda i la necessitat de canviar de nom i de personalitat, es fa amic de dues noies amb poques conviccions i sense feina que li han de marcar els primers mesos de retorn, a la vegada que s'haurà d'enfrontar amb el seu pare, com en l'adolescència. Els fantasmes dels Balcans ressuscitaran amb un Volvo conduït per un desconegut que el seguirà a distància.

Novel·la trepidant, cinematogràfica, ben estructurada, d'un llenguatge dinàmic i amb comparances continues entre els esclats d'ànim desmesurats que va trobant en la seva tornada a Catalunya amb l'odi, crueltat i el mal que va patir als Balcans. Una polarització d'eufòria i depressió que es va accentuant i no li permet retrobar la serenitat vital d'abans d'anar-se'n als Balcans. Les contradiccions de les noves amigues l'acabaran de desconcertar. I les sortides a ciutats olímpiques com ara Vic, la Seu d'Urgell i Banyoles, amb el misteriós Volvo perseguint-lo, i la sorprenent retrobada amb la seva torturadora sèrbia, afegiran més incomprensió al seu estat vital.

El relat exemplifica el mal d'aquella guerra, de totes les guerres, en tota la seva crueltat i dolor, agreujat per la passivitat dels governs i institucions mundials. Els estats de gràcia generats per esdeveniments relacionats amb els amics per sempre olímpics poc podran alleugerir la tragèdia viscuda.