Arquitectes detectius

“La veritat és un camp de lluita”, etziba amb fermesa Eyal Weizman, el director de Forensic Architecture (‘arquitectura forense'), una petita agència d'investigació creada el 2010 a Londres per desemmascarar grans mentides d'estat. L'equip que hi treballa és molt peculiar, ja que està format per una vintena de científics, advocats, activistes... i una bona colla d'arquitectes, artistes i cineastes. Tots junts, amb un encreuament insòlit de coneixements, treballen en infinitat de casos de violació dels drets humans que les mateixes autoritats que els han instigat s'escarrassen a ocultar o falsejar. El seu mètode per arribar al fons dels fets és d'allò més innovador perquè es basa principalment en les pràctiques artístiques. L'art els mostra el camí per reunir les proves necessàries per denunciar els successos, des del bombardeig d'un hospital d'Alep fins a la implicació de la policia alemanya en un assassinat neonazi.

“Per nosaltres, l'estat és sempre el presumpte culpable i per jutjar-lo sovint hem de crear fòrums alternatius a la via judicial, com ara exposicions en museus”, exclama Weizman, que precisa que a vegades treballen de manera independent, però moltes altres per encàrrec de diverses oenagés com Amnistia Internacional. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) s'ha transformat ara en un tribunal o, el que és el mateix, s'ha convertit en altaveu de l'activitat d'aquest grup en l'exposició Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa (fins al 15 d'octubre). “Aquesta mostra va al cor de la funció del nostre museu i ens planteja aquesta pregunta: l'art pot canviar el món? La meva resposta és radical: sí que pot”, afirma el director del Macba, Ferran Barenblit.

Aquest equip multidisciplinari n'està plenament convençut i el fet és que els resultats d'algunes de les seves detectivesques recerques ho avalen. La imatge és la base principal de les seves investigacions. “El món de l'art, per tradició, està bregat en la interpretació dels significats de les imatges”, emfasitza Barenblit. Forensic Architecture utilitza tot l'arsenal visual que té a l'abast (imatges per satèl·lit, fotografies i vídeos que els envien ciutadans anònims, gravacions de càmeres de vigilància, panoràmiques pixelades...) per reconstruir virtualment els delictes. “Ho analitzem tot amb ulls d'arquitectes per detectar els rastres que els fets violents han deixat en els edificis”, explica Weizman.

Gràcies a les seves indagacions, l'opinió pública descobreix d'un dia per l'altre que l'exèrcit nord-americà no va bombardejar una construcció siriana dins la qual s'estava celebrant una perillosa reunió d'Al-Qaida sinó una mesquita plena a vessar de ciutadans innocents. O que els suposats incendis accidentals en els boscos d'Indonèsia van ser en realitat provocats per ampliar els conreus d'oli de palma. Que després les autoritats reconeguin les seves falsedats ja és una altra història. “Tots utilitzen la mateixa tàctica. Primer, ho neguen tot. Després, passen als atacs personals. “Vosaltres sou artistes, no teniu res a dir sobre aquests assumptes”, revela Weizman.

Hi tenen tant a dir que van ser decisius en l'esclariment de l'assassinat de dos adolescents palestins a la ciutat de Beitunia, el 15 de maig del 2014. L'exèrcit israelià va amagar el cap sota l'ala, però Forensic Architecture va fer una tasca de recerca de gravacions de sons, enregistraments de vídeo i testimonis que va culminar en la detenció d'un membre de la policia fronterera. Al Macba aquest cas s'explica en companyia d'una instal·lació audiovisual que l'artista Lawrence Abu Hamdan va crear a partir dels arxius d'àudio que havien enregistrat els trets que van matar els dos joves.