Creada per al «bel canto»

Diuen els que hi entenen que la seva veu assoleix cotes extraordinàries quan s'atreveix amb àries com ara Casta Diva, de l'òpera Norma, de Bellini, o el Signnora, escolta, del llibret Turandot, de Puccini, composicions només a l'abast de les sopranos que encaixen en el rol de prima donna. Però malgrat el seu talent innat, la cantant Esther Martínez (Valls, 1963) no ha vist fins ara –a una edat certament tardana per començar– la possibilitat de situar-se entre els artistes de més renom. Va començar quan era una adolescent com a professora de guitarra, i després va venir el piano i el cant, però mai va arribar a trobar el camí d'explotar amb plenitud el seu millor instrument: la veu. I això que Alfredo Kraus la va escollir alumna directa en la seva càtedra i que va tenir el privilegi de participar en les classes magistrals que impartia Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé i l'austríaca Gundula Janowitz.

Fa gairebé un any, però, la seva vida va fer un gir de cent vuitanta graus. L'Associació Amics de la Música de Valls la va presentar com a cantant lírica en un concert extraordinari al Teatre Principal de Valls, i el seu recital va sorprendre els mateixos organitzadors i també els espectadors; tant que uns mesos després, al juny, oferia una sessió d'àries d'òpera i sarsuela a la Fundació Mas i Mas, de Barcelona, on va posar punt final a la seva relació artística amb el seu pianista de sempre i iniciava una nova etapa al costat del jove concertista Medir Bonachí (Valls, 1987). Junts van obtenir un gran èxit en el concert que van oferir a la cripta de l'ermita de Cambrils, i també a Montblanc, i van fer ple absolut a la sala Excelsior de l'Escola de Música d'Alcover.

Esther Martínez i Medir Bonachí són l'aposta de l'Associació Amics de la Música, que amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Vallencs acaba d'editar el disc L'Esther canta el Nadal. Del renaixement a l'actualitat, setze títols que abracen compositors des de Juan del Encina, fins a Glaucs, passant per Bach, Händel i Mendelssohn, entre d'altres. Malgrat que per a la soprano i el pianista aquesta era una forma de «fer arribar l'esperit nadalenc a tothom», molts ja veuen en aquest primer disc el pas cap a un segon àlbum més adequat al repertori de tots dos artistes, units ara pel cant, però amb objectius diferents en la seva trajectòria. «Acabo de començar i sé que el camí és difícil. M'agradaria dedicar-me només a fer concerts, però sóc músic, m'agrada treballar amb tot el que té relació amb la música», afirma Medir Bonachí, que actualment fa de professor a les escoles de música de Mataró (Maresme) i Constantí (Tarragonès), mentre estudia un postgrau de piano a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).

Esther Martínez, que perfecciona la veu amb el compositor Manuel Garcia Morante, a Barcelona, està convençuda que ara es donen les circumstàncies per dedicar-se al cant amb plenitud: «Si no m'hi dedicava era perquè tenia altres prioritats: la família i l'acadèmia de música que tenia», comenta la cantant, que admet que el concert de fa un any al Principal de Valls va ser clau en la seva carrera i hi afegeix: «Em van dir que aquesta veu no me la podia quedar per a mi i que l'havia de compartir amb els espectadors.» Sembla que la van aconsellar molt bé, perquè de la soprano se'n comença a parlar en els cercles més especialitzats. Jaume Radigales, crític musical de La Vanguardia i de Catalunya Música, ha volgut presentar el seu primer disc i en diferents emissores de ràdio ja han entrevistat la cantant. El futur més immediat la podria portar fins al Cercle del Liceu o també a l'Ateneu de Barcelona. Si la soprano creada per al bel canto no s'erra de camí ben aviat es podria sentir a parlar d'una diva a casa nostra.