Construir des de les arrels

El projecte del festival Trapezi assenta els seus fonaments en aquesta edició. El nou director, Leandro Mendoza, ha avançat alguns signes del que suposa un cert retorn al Trapezi dels inicis, amb un cabaret central i molta actuació itinerant pels carrers per tenyir cada cantonada del centre de Reus en circ (“descobriu la ciutat”, pregonava l'alcalde Carles Pellicer en una senzilla inauguració a Cal Massó, dijous al vespre). Ahir al matí, el Trapezi va portar els programadors i professionals a conèixer el Convent de les Arts, a Alcover, un municipi veí que disposa d'un equipament amb moltíssimes possibilitats. Mendoza assenta les bases del Trapezi, que projecta des de les mateixes arrels de la creació.

El Mercadal, engalanat, i amb una imponent estructura que assegura molta festa totes les nits del Trapezi (tots els fi de festa), lluïa, dijous a la nit. A la breu interpretació de Circ Pistolet a Cal Massó calia sumar-hi una festa amb entitat pròpia. I el cabaret remet al circ clàssic d'acrobàcia i corrua de números sense més unitat que el risc, l'amor a l'equilibri impossible i uns pallassos (Jordi Martínez i Oriolo) que es van ficar el públic a la butxaca des de la primera entrada. No és d'estranyar, doncs, que la festa acabés amb l'Al·leluia de Rhumia en què Martínez convida tothom a aixecar-se de les cadires, agafar-se les mans, abraçar-se i, fins i tot, fer-se petons. Una clara evidència que les actuacions en viu es comparteixen també en viu. Ja hi insistia fa anys Pavlovsky... El públic va quedar satisfet d'aquesta gala (que s'anirà repetint amb intercanvi d'acrobàcies), en què hi va haver més matís que força bruta. Amb una prima dramatúrgia, els artistes assumeixen uns rols canviants. Com el duet Toni & Mila, que dalt de la corda acaba sostenint el pes del noi cap per avall. O el treball de cintes d'Òskar Mauricio, que evoca una primigènia força tel·lúrica penjant-se per la boca o amb unes torsions a l'aire que extreien màgia. L'aire és bellesa; la terra, realitat.

El Convent de les Arts es va inaugurar el 2014 i ha iniciat els passos lentament, amb la voluntat que siguin els veïns els primers que vegin el nou equipament com una element propi. El responsable de la sala, Xavier Vallverdú, celebra que aquell convent tenia la biblioteca més potent en terres tarragonines fins a la desamortització de Mendizábal (la biblioteca es va traslladar a la biblioteca provincial de Tarragona). L'última època va ser una caserna de la Guàrdia Civil. Ara recupera l'espai a la cultura, tot i que encara falta trobar recursos per construir els espais on acollir els artistes residents (avui poden assajar a l'espai i els acullen al municipi). El Trapezi va voler agermanar la Central del Circ amb aquest Convent de les Arts (obert a tot tipus de disciplines artístiques però que té clar la complicitat amb el Trapezi dels propers anys).

La companyia Barlou, amb Boni de pal de paller, va fer un fragment del muntatge d'acrobàcia i comicitat a tres veus que preparen pel Circ Cric, al juny, Set up. Pablo Molina va fer un breu encís de la seva recerca Phantom entre dansa, teatre físic, manipulació d'objectes (una simple dessuadora) o un cert joc d'equilibri i torsions.

El circ és amorf i híbrid. Cada cop més. Les arrels capten els minerals cada cop de terrenys més diversos. Leandro ahir a primera hora de la tarda explicava al Castell el projecte del seu festival. Cal generar xarxa i cal ampliar l'ambició de producció de les companyies. El Trapezi ha de permetre exercitar aquest múscul, paral·lel, ja molt desenvolupat, de la creació. “Salut i circ!” desitjava el director dijous al vespre.