L'heroi involuntari i la insurrecció social que provoca
Tinc la sensació que un dels pitjors materials per pintar són els retoladors. Sempre es fa evident la traçada i, si hi insisteixes molt per evitar les restes del blanc del paper, corres el risc d'estovar i traspassar el full. Potser per això és tan estrany veure un àlbum il·lustrat amb retoladors. I encara costa més de trobar-ne un amb la potència expressiva, l'exquisit joc metaliterari, l'evident missatge antibel·licista, l'humor intel·ligent i l'originalitat de D'aquí no passa ningú!
Els autors són Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho, dos lisboetes premiats repetidament per aquest títol en què expliquen una història d'insubordinació de la societat civil al poder de l'exèrcit. Un tema que els portuguesos coneixen molt bé.
Tot comença quan un soldat que fa guàrdia entre dues pàgines en blanc no permet el pas a la pàgina de la dreta. Una situació explícitament absurda que es va agreujant a mesura que tot de personatges es van afegint a la mena de frontera. Personatges anònims, la majoria, però també la Caputxeta vermella i l'ET, presos que fugen, ballarins, punks, astronautes, obrers, fantasmes, vells, músics...
A uns nens que juguen, la pilota els va a parar a la pàgina en blanc, a la zona prohibida, i el soldat els deixa passar, obrint l'aixeta de la insurrecció. I es converteix en l'heroi involuntari. Un àlbum senzill, efectiu. Boníssim.