Les fotografies inèdites del Centelles del carrer de l'Amargura s'exposen a Reus

El fotògraf va viure a la capital del Baix Camp entre 1944 i 1947 i ara es mostren per primer cop les imatges preses aquells anys

Entre els negatius de les 800 fotografies que contenia la capsa de galetes que l'any passat van trobar per casualitat els dos fills de Centelles –Sergi i Octavi– hi havia nombroses imatges relacionades amb Reus, la ciutat que va acollir Centelles tornant de l'exili a França, entre els anys 1944 i 1947. Va viure a la casa d'uns familiars situada al carrer de l'Amargura: «És una paradoxa tornar de l'exili i viure en un carrer amb aquest nom, i més quan has de viure de forma clandestina», exclamava ahir Josep Maria Abril Palacios, comissari de l'exposició Agustí Centelles i Ossó torna a Reus, que fins al 7 de març es podrà visitar al Centre de la Imatge Mas Iglésies de Reus.

Tot i que no podia exercir de fotoperiodista, durant aquells anys Agustí Centelles (1905-1985) va continuar captant la realitat amb la seva càmera Leica, tot i que prescindint del seu primer cognom i signant com a Agustín Ossó, amb el qual es va emportar diversos premis fotogràfics com els convocats pel Centre de Lectura o l'Agrupació Fotogràfica de Reus. «A Reus va passar una època de molta frustració: arribava de l'exili, es va refugiar en una ciutat que no coneixia, on no podia exercir de fotoperiodista i on va haver de fer un ofici, com el de forner, que no tenia res a veure amb la seva professió», explicava ahir a Reus Sergi Centelles. Tant ell com Octavi Centelles es van mostrar satisfets que les imatges recuperades del seu pare es poguessin exhibir a Reus: «És un homenatge a la ciutat que el va acollir», van dir els fills del fotògraf.

La mostra aplega un centenar de fotografies, però són les 23 relacionades amb Reus les que s'exposen per primer cop en públic. Són imatges fetes abans, durant i després de la Guerra Civil: els bombardejos sobre Reus i sobre el municipi prioratí de Falset; la ciutat de Reus devastada per les bombes, la plaça Prim de l'any 1936 i també imatges de la vida quotidiana, com una partida simultània d'escacs al Palau Bofarull.

Al costat d'aquestes imatges fins ara inèdites, n'hi ha de dos àmbits més: el que aplega les imatges fetes pel Centelles fotoperiodista fins al 1939 i les que va realitzar a partir del 1948, quan es va dedicar a la fotografia industrial, després de ser acusat de maçó, de ser jutjat i de ser inhabilitat com a fotoperiodista. Companys, Dalí (de qui també es pot veure una imatge inèdita), Pompeu Fabra i Frederica Montseny són alguns dels personatges que va captar amb la seva càmera.

Exigeixen una rectificació

«No volem posar més llenya al foc.» Així va contestar ahir Sergi Centelles, el fill petit del fotògraf, quan en la presentació de l'exposició sobre el seu pare els periodistes li van preguntar sobre la polèmica que les darreres setmanes ha envoltat l'arxiu Centelles, per la seva venda al Ministeri de Cultura. No van voler fer declaracions, però sí que van trametre a la premsa la carta que avui faran arribar al president d'ERC, Joan Puigcercós, per les declaracions que va fer al programa Actualitat Viva de la xarxa de televisions Comunicàlia, apuntant que els Centelles haurien rebut pressions d'Hisenda i que «la gent que no pot pagar els deutes amb Hisenda els paga amb art». Els dos fills de Centelles adjunten a la carta els certificats emesos per l'Agència Tributària en els quals es recull que els germans Octavi i Sergi Centelles «no tenen deutes pendents amb Hisenda», amb la qual cosa les insinuacions de Puigcercós «resulten totalment falses i calumnioses». Els Centelles creuen que les declaracions de Puigcercós «atempten contra la dignitat, maltracten verbalment i sense proves i ofenen la dignitat amb calúmnies infundades a la nostra família, ciutadans de Catalunya». A la carta, els dos fills, que no es plantegen fer marxa enrere en la seva decisió de vendre l'arxiu al Ministeri de Cultura, reclamen que Puigcercós faci una rectificació pública «de manera immediata». Tot i que la carta no la rebrà fins avui, Puigcercós va fer públic ahir mateix un comunicat: «Demano disculpes, si algú s'ha pogut sentir ofès per les meves paraules.» No obstant això, es va refermar en les seves declaracions, «especialment, pel que fa a les actituds habituals del Ministeri d'Hisenda, que acaba convertint-se en una poderosa màquina d'adquisició de fons d'art».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.