Morfi Grei: “Em penedeixo de coses... però no gaire”

“Sempre vam patir problemes econòmics que ens van impedir tenir una trajectòria normal. Per això reapareixíem de deu anys en deu anys, quan es reeditaven els discos. En part la culpa la tenia jo pels sidrals que organitzava, que ens tancaven les portes de les ràdios i les televisions. Juan [Raf Pulido] i el Tío Modes volien que fóssim més clàssics, per poder arribar a més gent. Jo ara em penedeixo de coses... però tampoc no gaire. Hi ha grans grups com ara els Stooges i els MC5 que tampoc no es van fer milionaris, però van fer sempre el que van voler. Com nosaltres.” Parla Morfi Grei, la veu de La Banda Trapera del Río des de la fundació de l’històric grup de Cornellà de Llobregat, el 1976. La banda, que l’any passat va celebrar el seu 40è aniversari amb una gira estatal, viu actualment la seva quarta etapa, sense la guitarra de Tío Modes ni la bateria de Raf Pulido, morts el 2004 i el 2010, respectivament, però amb una formació renovada i un nou disc en perspectiva. La Trapera actuarà dissabte a la sala La Mirona de Salt (22.30 h, 15 i 18 euros), en la cloenda del festival In-Somni , amb The Toy Dolls, The Atom Age i Crim. La tarda del mateix dia 10 de juny, Morfi Grei presentarà al Museu del Cinema de Girona el documental sobre el grup, Venid a las cloacas (16.30 h, gratuït).

La Banda Trapera del Río està formada actualment per Morfi Grei (veu) i Jordi Pujadas El Subidas, un dels seus primers baixistes, més els guitarristes Raúl Pulido –fill d’en Juan i deixeble del Tío Modes, que ara toca la seva Gibson– i Fosy (Cancerberos) i el Boliche, que va ser bateria de Subterranean Kids i de Subtrabelios, el supergrup que també reunia membres de la Trapera (Morfi) i de Decibelios. Fins fa poc la Trapera tenia una altra component, la guitarrista Betty Love. “Amb tres guitarres es complica molt la cosa. De fet, també estem preparant el repertori amb una sola guitarra, la d’en Raúl, perquè en Fosy viu a Vitòria i no sempre és fàcil que toqui amb nosaltres”, afirma Morfi Grei.

“Hem rebut una proposta per gravar un nou disc i jo ja tinc seixanta lletres fetes, que vaig escriure en dos dies. Però ara tinc dubtes amb les cançons noves: no sé si portar-les a un terreny més antisocial i radical o fer-les més radiables perquè puguin sonar sense problemes a tot arreu. I ara em moc entre aquests dos extrems, perquè les coses a mitges no funcionen. Ja en els anys setanta hauríem estat milionaris, com Tequila o més encara, si haguéssim canviat les lletres, com ens demanaven EMI i CBS per signar un contracte. També volien que jo anés a classes de cant, perquè deien que tenia veu de conill [riu]. Ara m’he fet gran i tinc la veu més greu.”

I com va sorgir aquest nou renaixement de la Trapera? “Vaig patir una depressió molt forta, pels amics morts i per tot plegat, que no em deixava ni sortir de casa. Però vaig decidir que havia d’aixecar-me i aixecar el grup de nou, per celebrar el nostre 40è aniversari. Sabia que corria un gran risc, per fer renéixer tot sol una banda tan mítica, que potser rebria crítiques negatives, però havia de sortir d’aquell forat i els concerts plens i les bones perspectives de futur m’han donat la raó.” En directe, encara no toquen cap tema nou i centren el seu repertori en el seu monumental primer disc homònim del 1979 –Ciutat podrida, Curriqui de barrio, Venid a las cloacas, etc.– sense oblidar tampoc Guante de guillotina (1982) i Mentemblanco (1994). Déu salvi la Trapera!