Salvador Dalí científic

Potser per entendre’s a si mateix i al món, potser per la curiositat infinita dels genis, segurament per les dues coses, Salvador Dalí sempre es va interessar per la ciència. L’home més defensor de l’irracional era l’home més preocupat per comprendre les regles que governen l’univers. Els interessos científics de Dalí van ser molt diversos: des de la geologia a l’astronomia, passant per la biologia, la medicina, la física, la química, la computació, l’entomologia o la neurologia. Evidentment, temàtiques que van enriquir i influenciar notablement la seva obra artística.

La relació entre Dalí i la ciència ha estat àmpliament estudiada. Existeix un documental, Dimensió Dalí; es va organitzar un simposi sobre el tema el 2004. Fins i tot en vida del pintor, el 1985, i per sol·licitud d’ell mateix, es va celebrar al Teatre-Museu Dalí de Figueres la trobada internacional de científics sota el títol Procés a l’atzar. L’artista va seguir l’esdeveniment en directe des de la seva habitació de Torre Galatea a través d’un circuit tancat de televisió.

Totalment estructurada com una exposició de tesi per explorar el lligam entre Salvador Dalí i la ciència, la mostra Dalí: Eureka obre avui les seves portes al Museu d’Art Modern de Ceret, a la Catalunya del Nord. A pocs quilòmetres de la Fundació de Figueres, l’exposició narra a través d’unes 200 obres, entre pintures, dibuixos, gravats, escultures, pel·lícules, fotografies i abundant documentació la passió científica de Salvador Dalí. Una passió que va començar de ben jovenet, quan era a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on la ciència formava part del programa d’activitats de l’espai i on es barrejaven joves de totes les branques del saber.

Salvador Dalí és la prova que la separació entre lletres i ciències no té sentit la majoria de les vegades. Jean-Michel Bouhours, exconservador del Centre Pompidou i co-comissari de l’antològica de Dalí del 2012 a París i Madrid, ha comissariat ara la mostra de Ceret. Assegura que la preocupació de Dalí per la ciència és filla d’un moment molt especial del progrés científic, en el qual es trenquen molts dels conceptes que havien dominat el pensament des del Renaixement. “Apareixen noves dimensions, es descobreix que el temps és relatiu... una autèntica revolució que acaba influint en el sistema de representació occidental”, explica Bouhours.

A través de capítols temàtics, l’exposició se centra en temes científics que Dalí va investigar àmpliament i representar a la seva obra: la geologia de les roques del cap de Creus (que inspira moltes formes dalinianes, com el seu propi autoretrat a El gran masturbador; els insectes; la teoria de la relativitat (d’on extreu la iconografia dels rellotges tous de la icònica pintura La persistència de la memòria); els processos neurològics que possibiliten la visió de les imatges dobles, base del mètode paranoico crític; l’estructura atòmica de la matèria;o l’estructura de l’ADN.

La doble imatge té un protagonisme central en l’exposició, representada en algunes de les obres més destacades del recorregut. “Leonardo demanava als seus deixebles que fessin l’exercici d’imaginar formes en els núvols. Salvador Dalí fa una cosa semblant, per exemple, a les roques del cap de Creus”, diu Bouhours. Des del Pompidou, ha viatjat a Ceret una autèntica obra mestra, Dorment, cavall, lleó invisibles (1930), amb un dels seus esbossos preparatoris, peça seminal en la representació de la imatge doble, més aviat triple o quàdruple...

Una altra obra mestra de l’exposició és La vaca espectral (1928), també del Pompidou, que il·lustra l’obsessió del Dalí pels membres seccionats i la matèria orgànica en descomposició, presents en un film tan icònic com Le chien andalou.

De la mateixa manera, Dalí aplica mètodes científics en temes que l’obsessionen, com ara la pintura de l’Àngelus, de Millet, que versiona constantment i sobre el qual escriu un assaig delirant, El mite tràgic de l’Àngelus de Millet, descobrint significats sexuals a l’escena aparentment tranquil·la d’una parella de pagesos pregant.