la crítica
Un pessebre sorprenent
Una companya de la universitat em convida a visitar un pessebre instal·lat a l'interior del mercat municipal de Tarragona, obra de David Callau, un artista de Cambrils que jo desconeixia. Feia molt de temps que no entrava en aquest espai, un lloc gran, ampli, de sostre elevat, tot ell omplert amb un sorprenent i original pessebre, concebut com una gran instal·lació.
Tots sabem que el pessebre és una antiga tradició en la nostra cultura occidental –tal com queda evidenciat en les fotografies exposades a l'entrada del recinte, un treball fet per Marta Serrano, que l'artista ha fet servir com a referent–. Gairebé tothom té sobre el tema una idea preconcebuda, perquè la seva clàssica iconografia és àmpliament coneguda, però el que ha creat David Callau molt poc té a veure amb el que coneixem.
Si bé és cert que l'obra està plantejada en dotze escenes dels moments més importants del naixement de Jesucrist, la representació i escenificació que ha fet d'aquests moments trenquen els esquemes, al crear-los dins d'una concepció artística plenament actual. L'artista ha posat a prova la seva imaginació i els seus coneixements tècnics i de la història de l'art per fer una obra, un espai que envolta i que demana a l'espectador la seva activa participació.
L'obra està realitzada amb una gran diversitat de materials, bàsicament deixalles, materials de detritus, diversos objectes, plantes, arbres secs, sorra i fins i tot un cotxe, que, segons diu David, és l'equivalent al que en aquells anys representava el fet de posseir un ase. Amb aquests materials ha anat construint personatges, animals, entorns, paisatges interiors que en alguns casos tenen el seu corresponent paisatge exterior en les gran teles pintades in situ.
En conjunt està concebut amb un aire festiu i sagrat al mateix temps. Una mena d'arc de triomf realitzat amb una branca suspesa, plena d'espelmes i grans fanals al peu, dóna la benvinguda a l'espectador i l'invita a encetar el recorregut. Entrem, doncs, en un escenari plenament teatral i barroc. Zones de llum i penombra s'alternen amb un tipus de «penetrables», cortines que van creant un ritme dins del discurs expositiu.
La barreja d'elements és molt gran: tradició i modernitat, abstracció i figuració, objectes i detritus, naturalesa i artifici van lligats. Magnífics animals construïts amb ferralla, papers plegats, o troncs, etcètera. Personatges elaborats amb draps i trossos de fusta, reminiscències de l'arte povera. La Verge d'ascendència mironiana, bicis voladores com àngels anunciadors de la bona nova que evidencien un cert caire surrealista. Molts elements a tenir en compte, obres que de forma aïllada tindrien una altra percepció i òbviament una altra interpretació, però que aquí formen part d'un conjunt unitari, tan variat i múltiple com és el nostre món actual i com és l'art d'aquests darrers anys. Sense cap dubte, un artista a tenir en compte.