cultura

El present i el futur del català, objecte de debat a Manlleu

Els actes s’emmarquen dins la commemoració el 40è aniversari del Congrés de la Cultura Catalana i els 50 anys de l’arribada de la Flama del Canigó al municipi

Hi seran presents totes les zones de parla catalana

Des del 1955, la Flama del Canigó encén les fogueres de la nit de Sant Joan arreu dels Països Catalans. Aquest gest permet unir any rere any un territori que comparteix història, tradició cultural i sobretot una llengua, el català. Aprofitant que aquest 2017 fa cinquanta anys que la flama arriba a Manlleu i que en fa quaranta que es va fer el Congrés de Cultura Catalana –on el debat sobre la llengua va tenir un paper destacat–, la capital del Ter ha programat per divendres i dissabte una trobada de territoris de parla catalana: “Manlleu sempre s’ha bolcat amb la flama i hi havia la voluntat de fer una celebració majúscula. D’aquí va sorgir la idea de focalitzar aquesta commemoració entorn de la nostra llengua, el català, que és el gran tresor que compartim tots els territoris dels Països Catalans”, va explicar l’alcalde manlleuenc, Àlex Garrido, durant la presentació que es va fer ahir a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, a Barcelona.

Les jornades

Durant dos dies, Manlleu té previst convertir-se en l’epicentre dels Països Catalans i ser un espai de diàleg i intercanvi d’experiències sobre la situació de la llengua a totes les zones de parla catalana. Per aconseguir-ho, s’han organitzat diverses taules rodones des del vessant de l’ensenyament –amb experiències com l’escola Bressola i l’escola valenciana, entre d’altres–, la situació social del català, el tracte polític que rep la llengua o l’interessant debat entre escriptors com l’osonenc Lluís Solà, el valencià Joan Elies Adell i el perpinyanenc Joan Lluís Lluís, entre d’altres.

En la presentació, la directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana (FCCC), Marta Rovira, va agrair la proposta engegada des de l’Ajuntament de Manlleu i va apuntar que la trobada “vol mirar el passat però també apuntar cap al futur”. “Esperem que en sorgeixin idees que ens ajudin a reflexionar i a avançar en el coneixement de la nostra llengua. Passi el que passi amb la sobirania de Catalunya, hi ha un marc cultural que és indefugible, com són els Països Catalans i els territoris de parla catalana.” Les jornades també tindran el seu punt més festiu amb el concert que el cantautor valencià Feliu Ventura farà dissabte al vespre.

Una flama arrelada

Des de Tradifoc, el seu president, Lluís Soler, va recordar en la presentació que Manlleu “ha estat un pal de paller d’un esdeveniment que té una importància cabdal als Països Catalans; importància d’abast humà i de compromís polític”. Toni Ayala, gran coneixedor d’aquesta tradició, serà l’encarregat d’inaugurar la trobada, divendres al vespre. Un altre moment esperat és la lectura que l’actor manlleuenc Lluís Soler farà del poema de Verdaguer Canigó, dissabte a 3/4 de 12 a Can Puget.

ELS PROTAGONISTES

La llengua catalana és el gran tresor que compartim tots els territoris dels Països Catalans
Àlex Garrido
Alcalde de Manlleu
Esperem que en sorgeixin idees que ens ajudin a avançar en el coneixement de la nostra llengua
Marta Rovira
directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Manlleu ha estat un pal de paller de la Flama del Canigó tant en l’aspecte humà com en compromís polític
Lluís Soler
President de tradifoc


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.