Chester Brown, l’autor feliç a estones
Una de les meves pel·lícules preferides en clau de sèrie B és Killer Clowns, traduïda en castellà com Los payasos asesinos del espacio. Va d’una invasió extraterrestre. Els alienígenes tenen forma de pallasso i les seves naus, de vela de circ. Quan els nens corren al seu encontre moren fulminats per un raig que surt del nas vermell. El pallasso Ed, del quebequès Chester Brown, un autèntic clàssic contemporani, no té potser tan males intencions, però el món en què es mou és tant o més delirant que el de Killer Clowns. Es tracta d’una obra primerenca, és la primera novel·la gràfica que va crear Brown, però el pas del temps –va ser publicada als anys vuitanta per entregues– no fa perdre interès a l’obra que explora, com és habitual en el treball de Brown, en els aspectes foscos que amaga la vida quotidiana, en què darrere l’aparent candidesa es poden amagar aspectes tenebrosos de la personalitat. La felicitat d’Ed, el pallasso, és una quimera, un estadi al qual es pot aspirar però que la realitat s’encarrega de neutralitzar.