“Osona i el Bages molts cops es donen l’esquena

Cent dies potser sí, perquè suposant que hi hagi una evolució normal, passi el que passi l’1 d’octubre penso que després hi hauria unes futures eleccions i, fins allà al març, la cosa suposo que es mantindrà tal com està. Aquest càrrec entenc que hauria de ser molt sensible a totes les propostes cíviques que venen de la societat civil: poder-les canalitzar i donar-hi sortida.

El que crec que estaria bé generar és un cert sentit d’unitat a la Catalunya Central. Osona i el Bages molts cops es donen l’esquena, tot i que ara hi hagi la Universitat, per exemple. La gent de Manresa va poc a Vic i a l’inversa. En això sí que penso que es pot fer algun intent. Es tractaria de reafirmar-nos com a espai de la Catalunya Central, perquè té una personalitat pròpia, recursos i gent. Formar part del col·lectiu de la Catalunya Central, on hauríem de mirar de guanyar autoestima de pertànyer, crec que ajudaria a fer contrapès a la força que té Barcelona i l’àrea metropolitana.

Sóc de Calders, i del Bages i del Moianès sí que en tinc un coneixement molt clar. D’Osona, força, perquè des del Moianès sempre hem tingut relació amb Vic i amb pobles de la plana, no és una comarca estranya per nosaltres. El Berguedà també m’és una mica conegut; del Solsonès, alguns aspectes sí i altres no; i la comarca que m’és més desconeguda potser és l’Anoia, tot i que espero aprovar l’assignatura...

La primera setmana hi va haver comissió de patrimoni i es va fer una consulta prèvia des de l’Ajuntament de Vic sobre la possibilitat de posar una antena de telefonia mòbil al campanar de la catedral. Des de la comissió no es va veure adequat o, en tot cas, no d’aquella manera, perquè hi anaven moltes antenes.

N’estic convençut, perquè quan fas d’alcalde estàs en contacte directe amb la població i no hi ha res al davant que faci de filtre. Això et dóna molta capacitat per entendre com de complexa pot ser la gestió dels municipis.

No només als ajuntaments, sinó a la Generalitat i a tants llocs, llastimosament. Cultura és on sempre tothom retalla una mica, és una condició històrica que hem de mirar de superar. La cultura és essencial per a un país.

No ho crec, perquè amb tota la discreció del món i des del meu desconeixement, crec que el marge de maniobra que es pot tenir des de la delegació no és gaire gran. En tot cas, s’ha de procurar ser equànime.

Per part del govern jo veig que hi ha una clara determinació de tirar això endavant. Ara el que falta és que no falli la gent, que no ens agafi mandra o por.