Homenatge a Pere Anguera

La prematura mort de Pere Anguera, encara que esperada, ha estat un cop dur que ens priva d'uns anys de fructífera maduresa. Perdem una personalitat de primer ordre, que vull glossar breument.

L'historiador. Va publicar des de molt jove monografies locals, radiografiant a fons el segle XIX. Després esdevindria una autoritat nacional en l'estudi de les arrels del catalanisme i del carlisme com a moviments polítics anticentralistes, amb una àmplia bibliografia reconeguda per la historiografia més autoritzada. Des de la seva càtedra a la Universitat Rovira i Virgili va contribuir a formar successives generacions i a prestigiar el territori com a focus d'activitat acadèmica.

L'intel·lectual. Pere Anguera ha estat un home de profunda cultura i variades inquietuds, que va plasmar com a creador d'opinió, de poesia i fins i tot de teatre. Lluny de tancar-se en una torre d'ivori, fou un agitador de consciències compromès amb el seu temps. Fidel sempre a les idees independentistes i d'esquerres, que provocarien la seva injusta detenció el desembre de 1981, generant una gran mobilització ciutadana i el seu alliberament sense càrrecs. Home de conviccions i obert a totes les opinions, amic dels desapareguts Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover o Manuel Vázquez Montalbán, i d'historiadors tan prestigiosos com Josep Fontana, Borja de Riquer, Josep Termes i molts altres.

El reusenc. El Pere ha estat imprescindible en la vida local del darrer quart del segle XX i el principi del XXI. President del Centre de Lectura entre 2001 i 2007, entitat que estimava i que considerava la seva segona casa i la seva primera universitat. Director de la Història general de Reus publicada el 2003, fou reconegut amb la medalla de la ciutat el 2007 i amb el recent acord plenari per donar el seu nom a la nova biblioteca municipal.

Personalment perdo un mestre i un amic. La historiografia catalana i Reus perden un referent insubstituïble, que ens deixa la seva obra escrita i la seva intensa petjada humana i cívica.