“El més positiu de l’art és la llibertat”

No, jo volia fer un ofici. Però vaig fer el batxillerat artístic a Vic perquè s’hi va apuntar una amiga i la que va acabar entusiasmada amb l’art vaig ser jo. Allà em vaig trobar professors com el Víctor Sunyol, i va ser meravellós. Després la primera idea que vaig tenir és estudiar disseny gràfic, però vaig trobar que això em limitaria, i finalment vaig optar per belles arts perquè era molt més general.

Això és el que té de bo l’art avui dia, i jo tenia clar que no volia tancar-me en una sola disciplina. El més positiu de l’art és la llibertat. L’art em permet vehicular la meva curiositat, que en el meu cas té interessos molt diversos. Per exemple, el meu treball de doctorat el faig al Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat de Vic, i en ell la literatura té un paper molt important.

Mai he pensat que sigui una apropiació, és simplement constatar que, a part que no hi ha res inventat, les persones no ens entenem. Ja d’entrada, quan dic A, en el fons no vull dir A, i el que ho rep ho interpreta d’una altra manera d’acord amb la seva experiència. Trobo que és molt divertit i a la vegada molt frustrant. I em fa pensar que quan comuniquem, per més que ho intentem mai aconseguim expressar el que volem. M’interessa donar voltes a aquest assumpte.

Bé, en aquest cas són obres d’art d’altres artistes que la Palma i jo hem somiat i que recopilem en la col·lecció que hem anomenat Hipotàl·lam. Ens ho expliquem mútuament cada cop que tenim un somni on apareix una. De vegades les dibuixem. Tenim una Yoko Ono! I una d’Antoni Muntadas. Fins i tot tenim una donació d’Aldo Urbano. Aquest format de col·lecció ens permet, per exemple, poder fer exposicions orals. I amb això obrim una reflexió: es poden capitalitzar els somnis?

És que si algú vol venir a visitar el meu estudi, només trobarà l’ordinador i els meus llibres. La idea d’un estudi a la manera d’un artista clàssic, a molts ja no ens representa.

Estic contenta de com em va perquè a mi no m’importa fer altres coses per sobreviure. En el meu cas, tot ho integro dins de la meva pràctica artística. Crec que si et diversifiques molt, es pot anar fent.

Una performance a Lisboa al novembre i participaré en la pròxima Bianyal de la Vall de Bianya a l’octubre amb una intervenció en una església.