Una agulla de 22 segles

El jaciment arqueològic del Camp de les Lloses de Tona ha tancat una altra campanya d’excavacions que un cop més ha servit per continuar descobrint el passat d’aquest punt de la comarca entre el 125 i el 75 abans de Crist. L’equip encapçalat per Montse Duran i Imma Mestres ha incorporat en la direcció del treball de camp el també arqueòleg Carles Padrós. Com ja és habitual en els darrers anys, les excavacions s’han centrat en dos edificis: en l’I, de grans dimensions, la principal troballa és una nova estança quan tot semblava indicar que ja s’havia delimitat del tot la seva superfície: “És una gran notícia, perquè és a les edificacions on podem recuperar més la història”, diu Imma Mestres.

En el segon edifici, conegut com a K, com ja és habitual en els darrers anys, hi han treballat exclusivament la desena d’alumnes que cada estiu s’examinen de pràctiques d’arqueologia romana de la Universitat de Barcelona, i aquest any han pogut viure un moment important, com és la troballa del ritus fundacional de l’habitage: “En les darreres campanyes havien treballat en nivells d’enderroc, i aquest any han excavat en la superfície d’ús, on s’hi feia vida”, explica Montse Duran, que destaca que en baixar per sota d’aquest nivell és quan ha aparegut el dipòsit fundacional.

Es tracta d’una petita tomba, molt ben delimitada, on hi ha enterrat el cap d’un èquid jove –“segurament un poltre”–, en un dels costats, i al seu voltant, hi ha diverses peces de ceràmica. A la zona on hi havia el cap de l’animal ha aparegut una peça curiosa i en molt bon estat, com és un acus crinalis, o agulla de cabell: “Tenim la hipòtesi que potser formava part del pèl del poltre. Els dipòsits fundacional tenen molts elements simbòlics al seu interior i així ho hem vist en els que han anat apareixent a Tona. Entenem que són per demanar coses bones”, remarca Imma Mestres.