Obres de moltes vides

“La meva afició al llibre vell va néixer de la mà del meu pare, quan em portava al mercat de Sant Antoni perquè volia trobar els llibres infantils que llegia de menut.” Aquesta és una part de la declaració d’amor que va fer ahir l’escriptor Joaquim Carbó a la inauguració de la 66a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que fins al 8 d’octubre se celebra al passeig de Gràcia de Barcelona. A la fira es pot trobar tota mena de llibres i publicacions en paper, a més de l’exposició La Barcelona del segle XIX en paper, en què es mostra en edicions, plànols i fotografies d’un moment d’esclat de Barcelona que seria el punt d’arrencada de la ciutat contemporània. Es poden contemplar les guies de Barcelona de J. Coroleu i la de M. Saurí, com també un plànol de l’eixample d’Ildefons Cerdà. El cartell de la fira és obra de l’artista Josep Moscardó.

Carbó, que va inscriure el seu nom amb una placa al costat del monument al llibre que va projectar Brossa, va fer una mica d’història pel que fa a la tradició de comprar llibres amb altres vides. Va utilitzar Amades, “un gran aficionat que posava a la venda els seus llibres per poder comprar-ne de nous”, va explicar. Va tirar de veta del Costumari d’Amades per descobrir la tradició barcelonina al llibre antic: “L’any 1902 ja es va muntar una gran fira que ocupava la Gran Via de les Corts Catalanes, del passeig de Gràcia fins a la plaça Tetuan”, va explicar.

Carbó es va declarar un fidel seguidor de la fira des del primer dia. “Ja la vaig visitar quan va néixer, ara fa seixanta-sis anys, i de llavors ençà no he deixat mai de treure-hi el nas a la recerca de l’arca perduda, és a dir, aquell tresor que pot ser un llibre que només de veure’l, encara que estigui una mica descolorit o arrugat, em faci exclamar: «Ja et tinc!», tant perquè feia anys que el buscava com perquè la seva presència ha estat una revelació, una aparició, un feliç descobriment.”

L’autor de La casa sota la sorra i altres obres cabdals de la literatura juvenil catalana contemporània, i peça clau de Cavall Fort, va explicar la importància del llibre vell, sobretot després de la Guerra Civil. “Era l’única manera que teníem de llegir determinades obres, ja que molts dels títols van ser prohibits per la dictadura.” Carbó va tenir un record pel també aficionat als llibres de vell Manuel de Pedrolo “Algun dels meus primers faulkners me’ls va deixar ell, com Les faux monnayeurs, d’André Gide, que em va recomanar que llegís poc després que ho hagués fet ell, que l’acabava de comprar a Sant Antoni.