‘Zuvi’ es fa gran

Vidi (Norma Editorial), la segona part de Victus, la novel·la de Sànchez Piñol sobre la Guerra de Successió entre borbònics i austriacistes, ha tornat a reunir el guionista Carles Santamaria i el dibuixant Cesc F. Dalmases, que han tingut la col·laboració del color de Xavi Casals, que s’incorpora a l’equip en aquesta adaptació.

Aquesta segona part, prologada per Vicent Sanchis, mostra el protagonista de la novel·la, l’enginyer Martí Zuviría, de retorn a Barcelona, marcat per l’experiència de quatre anys de guerra. Comença a ser un autèntic adult. “Una de les dificultats de l’adaptació de l’obra és que hem de fer créixer el personatge. Ja no pot ser el mateix xicot de la primera part”, explica Santamaria. En aquest mateix sentit s’expressa el dibuixant Dalmases: “A més de ser ara un home més madur, he hagut d’incorporar en la seva expressió el seu alcoholisme. És difícil trobar una imatge d’un home que, per un costat és un geni de l’enginyeria i, per altre, un pària alcoholitzat”.

En aquest segon episodi es produeix l’encontre entre Zuviría i el tinent mariscal Antonio de Villarroel, un general austriacista, però castellà, que lluitarà al costat dels catalans. “Amb Villarroel, Zuviría establirà una relació filial, ja que Zuvi ha perdut el seu pare i també el que havia estat el seu gran mestre, el marquès de Vauban, que li va transmetre molts dels seus coneixements.

En aquest episodi també es mostra el que seria el més semblant a una autèntica família per Zuviría: Peret, que havia estat criat del seu pare, la prostituta Amelie i el nan i l’Anfan, que faran el paper de fills. Aquests moments d’intimitat familiar contrasten en l’àlbum amb les escenes de cridòria militar en una batalla que va tenir lloc a Almenar. Les tropes del rei Carles d’Àustria reforçades pel general anglès James Stanhope de camí cap a Madrid, on esperen entrar, foragitar els borbònics i proclamar rei a Carles, s’enfronten amb l’exèrcit borbó, que no hi té res a fer. Anglaterra volia posar fi a la guerra i per això hi va enviar Stanhope amb soldats professionalitzats. “Hem volgut posar l’accent en el terror de la guerra, en les cares de soldats de lleva enfrontant-se a 6.000 soldats a cavall. També hem intentat mostrar una imatge real del que a Europa era un enfrontament entre exèrcits”, diu Santamaria. El llibre dedica tota una seqüència al lent procés que aleshores s’havia de seguir per carregar una arma. Aquest plantejament ha necessitat força documentació. “Hi ha molt gravats de l’època que ens han ajudat molt. I tinc la sort de tenir un guionista que aporta molta documentació de tot el que em demana”, diu Dalmases. Al seu torn, Santamaria diu que ha respectat l’esquema de la novel·la original sobre el setge del 1714. Aquesta novel·la gràfica tindrà un tercer i definitiu volum que els autors preveuen tenir enllestit per Sant Jordi.