Història d'una casa

L'any 1968 la va comprar Ruiz Mateos que poc després la va revendre a l'Ajuntament

La història de Ca Batistó es remunta a l'any 1634 en què la família Andreu va fer construir la casa. Aquesta nissaga adinerada, noble i benestant es va dedicar durant molts anys al comerç de l'aiguardent i un dels representants més coneguts d'aquesta estirp va ser Joan Baptista Andreu, que va ser alcalde d'Alcover i un destacat personatge i influent polític d'aquest territori.

El seu nom va donar lloc a com es va anomenar la casa, que ha perdurat fins a l'actualitat tot i que a partir del 1924 l'immoble va entrar en una segona etapa, la dels nous propietaris que van anar-hi a viure: Francesc Barberà i la seva muller, la reusenca Júlia Huguet, la dona que va decidir fer les transformacions de més magnitud a la casa amb la premissa d'aconseguir una llar amb el màxim de confort. Les millores van consistir en un bany modern, la instal·lació per a l'aigua calenta i sobretot la recerca d'un espai assolellat, que es va aconseguir annexionant la porció d'un altre edifici, el que havia ocupat una part de la impremta La Saura, de l'escriptor i editor Cosme Vidal (Alcover, 1869-Barcelona, 1918), conegut amb el sobrenom de l'Aladern. «També hem integrat aquest espai en el projecte perquè representa el símbol del modernisme literari al Camp de Tarragona. A més, serà una manera d'explicar el poder de la burgesia que cercava un lloc dominant dins la societat», apunta Ester Magrinyà, directora del museu d'Alcover. Aquest va ser el període de màxima magnificència a Ca Batistó, en què Júlia Huguet, gairebé sense adonar-se'n, mantenia un ritme de vida que la permetia estar al dia per fer-se un lloc en els cercles i àmbits que aleshores eren signe de modernitat. Júlia Huguet, no obstant això, es va quedar vídua i es va casar en segones núpcies amb l'alcoverenc Josep Ferré. La mestressa de la casa va morir sense descendència i l'immoble es va vendre l'any 1968 a l'empresa Entrevillas, S.A, del conegut Ruiz Mateos. Durant aquesta etapa es van extreure de l'interior de l'immoble antiguitats i bona part dels mobles, però hi va quedar un bon fons fotogràfic de la propietària. Cap al 1970 l'edifici el va comprar l'Ajuntament d'Alcover, que hi va traslladar el museu. «Això va salvar Ca Batistó de la demolició», assegura Ester Magrinyà, directora del Museu Municipal d'Alcover.

Museu Municipal

a.e

Des de començament de la dècada dels setanta, Ca Batistó és la seu del Museu Municipal d'Alcover. Les golfes de l'immoble, reformades i condicionades, preserven tot el fons del museu paleontològic, un dels més importants de l'Estat espanyol, i la part noble de la finca l'ocupa la casa senyorívola que ara serà reconvertida en museu de la modernitat burgesa i del modernisme literari al Camp de Tarragona. La planta baixa d'aquesta casa, situada entre el portal de la Saura i el carrer de la Costeta, preserva col·leccions de minerals, numismàtica, d'eines, però també de roba d'època i complements que van ser localitzats en aquest habitatge durant la remodelació i la restauració que s'hi va fer l'any 2005.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
TEATRE

La Sala Beckett s’abona a la comèdia àcida

BARCELONA
Música

Marc Lloret: “El sector musical català s’ha rejovenit a l’escenari i a les oficines”

VIC
MÚSICA

Un Festival de Jazz amb Rita, Andrea, Sílvia... i tota una “corrua de mestres”

BARCELONA
PREMIS LITERARIS DE GIRONA

Un Bertrana per als temibles almogàvers

Girona
nomenaments

L’arxiver i historiador Joaquim Borràs, nou director general del Patrimoni Cultural

barcelona

‘L’estaca’ de Lluís Llach, primer títol de la col·lecció Enderrock Llibres

BARCELONA
Cultura

Mor l’escriptor libanès Elias Khoury, defensor del poble palestí

TEATRE

El Teatre del Raval tanca una programació escènica de 17 anys

BARCELONA

La Marfà acull una residència dels músics Oriol Marès i Talal Fayad

GIRONA