Nacionalitats literàries

No voldria incomodar-la. Ja sé que darrerament estava mirant d’identificar les necessitats bàsiques que calen per ser un escriptor de culte, però els esdeveniments dels últims dies m’han deixat una mica garratibat i desconcertat i m’han desviat del recte procedir.

Jo tenia entès que això de ser escriptor era com tenir una petita empresa a casa on l’autor és l’únic treballador que escriu, i que després venen l’agent, l’editor, el dissenyador, el comercial, el distribuïdor, el llibreter, etcètera. I ara resulta que, amb això de la Catalunya Independent, m’estan sorgint un grapat de dubtes existencials profunds. Si jo vull, també puc parlar amb el senyor Rajoy i traslladar d’urgència la seu de la meva empresa literària a Logronyo, posem per cas? Aleshores seré un autor logronyès o seguiré sent català? I puc seguir escrivint en català si tinc donada d’alta la seu a Logronyo? A Espanya em consideraran un autor espanyol si pago impostos a Logronyo i escric en català? I si m’entra un rampell, em faig equidistant i demòcrata i dic que jo soc català i espanyol a la vegada (que es veu que es porta molt), podré dir amb orgull gens dissimulat que fa quaranta anys que visc aquí i que no m’he molestat ni el més mínim per saber res de la llengua i de la cultura, i podré escriure en espanyol sense tallar-me ni un bri o hauré de fer els llibres meitat en català i meitat en espanyol?

I un últim dubte, això del premi Nobel, te’l donen per anar a dir bestieses a llocs on no saps ben bé què hi passa o és que quan ja tens el premi Nobel ja pots anar pel món i dir totes les bestieses que vulguis i on vulguis?