Dau al Seth
Quan algú em demana consell sobre una novel·la gràfica sempre recomano l’obra de Seth (Ontario, Canadà, 1962). Ho faig perquè, més enllà del guió i el dibuix, Seth és un autor que sap crear atmosfera: pots sentir les palpitacions dels personatges produïdes per les seves angoixes, o notar l’entrada de vent glaçat per l’escletxa d’una finestra. Seth forma part d’una gran fornada d’autors canadencs dels anys noranta, com Chester Brown, Julie Doucet i Joe Matt, tots ells hàbils copsant la màgia i alhora el patetisme dels éssers humans. Són la generació que van consolidar la novel·la gràfica com a herència del còmic independent dels vuitanta que, al seu torn, s’havia alimentat de l’underground americà. En aquesta reedició de La vida es buena si no te rindes (Salamandra) hi trobem, amb tot el gust d’una estètica i una manera de viure retro, un joc de realitats que no ho són però que et porten a la veritat. L’obra s’havia publicat com a sèrie entre els anys 1993 i 1996 a la revista Palookaville, un projecte impulsat pel mateix autor.
