El Mag Lari il·lusiona amb la seva ‘Dolce vita’

El Mag Lari ens ha tornat a enganyar. Sempre ho fa. Si l’any passat a Splenda ens va assegurar que era el fill de Mary Poppins amb l’excusa per fer números supercalifragilisticespialidosos, en el seu nou espectacle, Dolce vita –estrenat, ahir, al Teatre Municipal de Girona dins la programació de Temporada Alta–, ens explica les seves arrels italianes per desplegar números de màgia no menys increïbles. Així, el besnet del gran Larini, que no va aconseguir escapar-se del naufragi del Titanic, i net d’una gran dona que, segons sembla, es va enamorar a Venècia de l’avi, trasllada, en aquesta ocasió, el públic a un autèntic viatge per Itàlia, marca de la casa, en què ell imparteix novament de guia per partida doble, com a il·lusionista –un dels millors, sens dubte– i extraordinari showman. Amb la Dolce vita trobem un Lari en estat pur: àcid, irònic i, com és costum, temut pels adults quan busca voluntaris entre el públic i exigit pels més petits. Tot està perfectament mil·limetrat: les llums, el fum, el vestuari, la banda sonora, els acudits de llibre i els gags improvisats, la majoria tòpics italians revisats amb ironia. I, és clar, els enganys, trucs o il·lusions, que és com els mags prefereixen anomenar-los. Lari controla el tempo i el ritme no decau en l’hora i mitja que dura aquesta pura il·lusió. Grazie mille!