Oïu Soler i oireu Verdaguer

Jaume Cabré ha escrit que, per ser escriptor en llengua catalana, cal voler aproximar-se a Jacint Verdaguer, “per entendre’ns”. Cal saber amarar-se del geni de la llengua. Cal entendre el poder de la llengua. Cal tenir consciència d’estil. Cabré ho té claríssim. Per això, els lectors, quan es troben davant de grans escriptors, també queden atrapats per la força d’un llenguatge que els sap presentar històries, que els sap enredar en nusos i que els sap portar cap al geni de la llengua. Per ser un bon lector, segurament també cal amarar-se de Verdaguer.

Una manera d’entrar-hi pot ser Canigó. Ho pot ser perquè, en paraules del biògraf Ricard Torrents, Verdaguer va construir amb Canigó el poema del passat i del futur de Catalunya. “Les gestes que hi cantava no eren de la mitologia, sinó de la història. No exaltaven Espanya, sinó Catalunya.”

Però també ho pot ser per una feliç iniciativa que coincideix amb el cinquantè aniversari de l’obertura de la Casa Museu Verdaguer: la publicació de la versió oral, abreujada i personal, de Canigó. L’extraordinari actor i rapsode Lluís Soler ja va presentar l’obra el 2011, primer, a Folgueroles i després, a Barcelona, al Teatre Nacional. Després, ha recorregut un munt de teatres, fins que la Fundació Verdaguer publica ara l’audiollibre: cinquanta minuts d’un Canigó oït (1.047 versos), declamat per un Lluís Soler que transmet amb genialitat el to sec de Bernat Tallaferro, la petició tendra de Gentil a son pare, la cançó rítmica del ram santjoanenc, el crit de guerra... Si tingués l’honor de conversar amb Lluís Soler li discutiria alguna pronunciació incoherent, alguna cesura rara, però li aplaudiria com ningú les pauses emotives, les acceleracions narratives, els xiuxiuejos. Tots i tot. Ho diu la solapa del llibre: poseu-vos els auriculars, apugeu el volum sense temor i deixeu-vos endur per aquesta llegenda pirinenca amb la cadència i el ritme perfectes. És un plaer, sens dubte: el text fundacional de la pàtria, escrit pel poeta nacional i recitat per un lector que és actor i que és rapsode i que és el millor a l’hora d’interpretar Canigó.