La Sueca dona veu a les antiheroïnes de Txèkhov

“Per què Txèkhov? Hi ha autors que sempre et ressonen per les circumstàncies vitals o externes. La meva amiga i crítica Imma Merino em va dir un dia que si mai existís una imaginària illa teatral on anés a raure, voldria que la companyia representés en sessió contínua només obres de Txèkhov. Doncs si així fos, a mi m’agradaria formar part d’aquesta companyia!”

Cristina Cervià ho té tan clar que no ha dubtat a acceptar dirigir la nova companyia La Sueca, formada per tres actrius vinculades a les comarques gironines sorgides de l’Institut del Teatre –Clara Garcés, Mireia Vallès i Lavínia Vila–, que es presenten en societat amb la proposta Els dies que vindran, que avui s’estrena a Temporada Alta.

I, insistint en la pregunta: per què Txèkhov? “Doncs perquè el necessitem, necessitem tornar a sentir la seva veu en boca dels seus personatges. I especialment necessitem reviure unes dones que ens acompanyen de fa molt i que sospitem que sempre ens acompanyaran, perquè no en podem prescindir. Necessitem tornar a sentir els seus laments, la seva reivindicació d’un món millor, les seves esperances i desencisos”, subratlla Cervià. Es refereix a les Nina, Arkàdina, Irina, Olga, Maixa, Sònia, Ània... un grapat d’antiheroïnes que han traspassat l’escena, que van influir una època i encara ho fan.

En aquest afany per revisitar aquests personatges femenins emblemàtics, La Sueca, amb Cristina Cervià a la direcció, han cosit un patchwork a base de retalls de les principals quatre obres del mestre rus (La gavina, L’hort dels cirerers, Les tres germanes i L’oncle Vània). A partir d’aquests textos, Clara Garcés, Mireia Vallès i Lavínia Vila porten a terme un muntatge que se submergeix en l’univers d’Anton Txèkhov i que, sobretot, se centra en algunes de les constants del dramaturg: l’esperança en alguna cosa millor que encara ha d’arribar a la nostra existència i la lluita per aconseguir allò que desitgem, a pesar de tot.

D’aquesta manera, amb Els dies que vindran presenten una mirada contemporània, reivindicativa i genuïna sobre els arquetips txekhovians. “Tenim ganes de treballar a partir de grans textos, obrir-los, explorar-los, extreure’n l’essència que connecta amb nosaltres i la realitat que ens envolta... sempre a la recerca d’una teatralitat pròpia i contemporània”, manifesten les components de La Sueca, mentre Cristina Cervià especifica: “No busquem la coherència narrativa i encara menys convidar els espectadors a jugar a identificar les obres de Txèkhov. Nosaltres pretenem oferir l’emoció i que el públic ja complementi el relat.”