Marcel Tomàs fa “teràpia de grup” a ‘El Comediant’ parlant d’allò que més sap

La vida d’un comediant és com la de qualsevol altre. Amb una diferència, la seva feina és fer riure. I tal com està el pati i amb l’aigua que baixa, “això costa”, com bé reconeix el qui és sens dubte un dels millors clowns del país: Marcel Tomàs. Tanmateix, com a bon professional que és, explica que “tot és qüestió de ficar-se la jaqueta del personatge, sortir a escena i fer teràpia de grup”. Perquè si una cosa té clara aquest actor i director gironí és que “la gent té ganes de desconnectar i de riure, més que mai, i hi ha qui m’ha dit que els he donat salut després de venir-me a veure”.

Doncs amb aquesta tasca tan indispensable, Marcel Tomàs i la seva companyia Cascai Teatre presenten a Temporada Alta –i ja són quatre anys– el seu nou espectacle, El Comediant. Amb aquest títol inequívoc amb el qual trenca des del primer minut la quarta paret, Tomàs exerceix allò que ja ha anat fent en els seus últims espectacles –Hotot, El pillo i La banda del Teflón–, un tour de force multidisciplinari en què demostra les seves habilitats de clown, mim, actor, showman, cantant i, tal com a ell mateix li agrada definir-se, pillastre.

En aquesta ocasió, l’espectacle potencia i suma més elements, com són el teatre d’objectes i titelles (projectats en directe a la pantalla), la ventrilòquia (amb la participació del públic), els canvis constants de vestuari i projeccions audiovisuals amb les quals els protagonistes interactuen. Perquè, a més de Marcel Tomàs, a escena també hi intervé l’ajudant de direcció i intèrpret, Toni Escribano. “Es tracta, en definitiva, de jugar amb l’humor com a llenguatge”, remarca Tomàs.

I és clar, com ell admet, l’argument té “un punt d’autobiogràfic”, tot i que com precisa “tampoc massa”. Doncs amb els filtres que tot comediant usa per construir els seus personatges, l’espectacle tracta sobre un nen gran que vol ser comediant, però un d’aquells que ja no porten el nas vermell ni les robes de coloraines i, per tant, de tan humanitzat un s’hi pot identificar perfectament.

Per Susana Lloret, creadora de l’espectacle, aquest exercici d’entrar i sortir del personatge, exposar-te a treure’t la màscara i reflectir la teva pròpia personalitat, “només es pot aconseguir quan has adquirit una gran seguretat a l’escenari i aquest és el cas d’en Marcel”, destaca.

Per treure importància als merescuts elogis, el clown gironí subratlla que, sobretot, el sentit de l’obra és, a més de l’esmentada teràpia, “que el públic gaudeixi i que s’oblidi de les angoixes i la quotidianitat del dia a dia”. Això no vol dir que aquesta no hi sigui present; al contrari, a l’obra, se’n fa crítica, però insisteix que el que vol és “oferir un espectacle directe i simpàtic, on la gent s’ho passi bé”.