Música

Cultura

The Gramophone Allstars Big Band, ara més ‘latin’

La banda dirigida pel bisbalenc Genís Bou, formada per 17 músics, presenta avui a El Canal de Salt ‘Maraca soul’, dins de Temporada Alta

Amb ‘Jazzmaica’ van fer més de seixanta concerts

“Moure una banda com aquesta comporta una gran dificultat logística i pressupostària, però la reacció del públic davant de Jazzmaica va ser excel·lent, amb més de 60 concerts, i ara ja no hi ha marxa enrere: el grup ja ha canviat de format definitivament, no podem tornar a ser l’octet inicial”, explica el músic bisbalenc Genís Bou (saxo tenor i flauta), que lidera des de fa una dècada –l’any vinent faran 10 anys– The Gramophone Allstars , el projecte reconvertit des del seu quart disc, Jazzmaica ( Bankrobber , 2014), en The Gramophone Allstars Big Band (TGABB), una macrobanda que incloïa inicialment 15 components i ara ja 17, amb la incorporació de Kathy Sey i Yolanda Sey, que s’han sumat a Judit Neddermann en l’apartat vocal. TGABB ha publicat recentment Maraca soul (Bankrobber), un disc en la mateixa línia que Jazzmaica, basat sobretot en adaptacions de clàssics del soul i la música jamaicana, “amb la mateixa essència, però amb un color una mica diferent, més llatí o caribeny”, segons Bou. Després d’haver triomfat en la presentació oficial del disc a l’Apolo barceloní, que van omplir amb un miler de persones, avui l’estrenen a les comarques gironines amb un concert a El Canal de Salt (20.30 h, 15 euros), dins de Temporada Alta . Queden molt poques entrades a la venda.

A Maraca soul , hi ha revisions del gran percussionista d’origen porto-riqueny Ray Barretto (The soul drummers), del cantant de calypso Mighty Sparrow (Ah diigin’ horrors), del duet vocal jamaicà format per Philip James i Lloyd Campbell (I don’t know) i altres cançons de les quals, en un afany divulgatiu encomiable, s’especifiquen no només els autors, sinó també els intèrprets que les van popularitzar, com ara Nina Simone, Harry Belafonte i el trio The Dixie Cups (Iko Iko). També hi ha temes dels clàssics jamaicans The Skatalites –Hot Cargo, amb la col·laboració del saxofonista holandès Benjamin Herman– i de la banda nord-americana de ska The Slackers. I per tercer disc consecutiu, la banda porta al seu terreny el gran Stevie Wonder, en aquest cas amb Don’t you worry ’bout a thing. “En el grup tothom té influències molt diverses, però Stevie Wonder és un punt de trobada per a tots, una figura de consens”, remarca Bou. El disc es tanca amb un tema de Lluc Casares, saxofonista de la banda, titulat Tommy’s spaceship i inspirat per Tommy McCook, saxofonista dels Skatalites. Entre altres concerts, TGABB actuarà el 22 de desembre a la Pedrera de Barcelona, i el 31 de desembre al Festivern del País Valencià.

Cassiers i l’Europa dels refugiats

A. bonet-Ragel

L’actualitat política europea ha estat marcada per un tema que ara mateix sembla que no existeixi però que continua ben present: els refugiats. Ahir el director Guy Cassiers va presentar a Barcelona el tercer espectacle de la Connexió Flandes de Temporada Alta , Grensgeval (El cas de la frontera), que avui es representa al Teatre Municipal de Girona (20.30 h). El director belga, un vell conegut del festival que hi ha participat fins a cinc vegades, posa en escena un recull dels escrits que la dramaturga austríaca Elfriede Jelinek –l’última dona Nobel de literatura– publica en el seu blog d’internet, actiu des de fa més de tres anys. El director ha volgut destacar que l’autora fa servir “la força del llenguatge i el llenguatge de la força” per fer veure com els mitjans de comunicació i els polítics manipulen la informació. El muntatge no pretén donar solucions, però tampoc mostrar indiferència, sinó provocar una presa de partit de l’espectador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.