Crítica
teatre
Una fredor extrema
El flamenc Guy Cassiers ha sovintejat el festival Temporada Alta ls últims anys duent-hi espectacles que dramatitzen obres narratives: les excel·lents posades en escena d’El cor de les tenebres, de Conrad, i d’Orlando, de Virginia Woolf, a més de dues aproximacions a Jonathan Litell (a propòsit de Le sec et l’humide, en aquest cas un assaig, i de la polèmica novel·la Les benignes) que donen compte del seu interès per abordar teatralment la brutalitat del poder o l’horror perpetrat des d’una organització funcionarial freda i implacable.
En la seva última visita a Girona, Cassiers ha presentat al Municipal un muntatge inspirat en una obra de l’escriptora austríaca Elfriede Jelinek que, havent-la escrita poc temps abans de l’anomenada crisi dels refugiats, anunciava el comportament institucional (i, en part, ciutadà) davant de la situació de tantes persones que esperen inútilment l’acolliment i la protecció d’una Europa cada cop més insensible i immoral.
El discurs de Jelinek sembla incontestable i dolorosament lúcid pel que fa a la lamentable resposta de les institucions i el fet que, en lloc de la solidaritat, els refugiats hagin vivificat la por de l’altre, però una altra cosa és la seva encarnació teatral en el muntatge Grensgeval (El cas de la frontera). Cassiers posa en escena quatre actors i dotze ballarins que representen els refugiats, però sobretot abusa de les pantalles en què es projecten primers plans dels primers. Tot plegat sembla distant. Una cosa és evitar el sentimentalisme i una altra és una fredor extrema que sembla caure en l’antihumanisme que denuncia.