Teatre

Cultura

“Hi ha menys intimitat als ‘Adossats’ que en un pis”

Ramon Madaula escriu i protagonitza un text sobre les relacions familiars d’una família prototípica catalana

L’obra, dirigida per Jordi Casanovas, s’estrena avui al Teatre Municipal

“Ja estic una mica fart de personatges que es diguin Johnny o que siguin de Brooklyn. També del fet que recorrem massa sovint als clàssics i a històries que ens resulten massa llunyanes.” Per això, Ramon Madaula recorre al que ell anomena “teatre de quilòmetre zero o de proximitat”, aquell que se centra en personatges, històries i qüestions més propers i contemporanis. “Necessito veure la meva gent a l’escenari”, confessa.

Amb aquestes inquietuds, el reputat actor torna a l’escriptura i presenta el que ja és el seu quart text com a director teatral, Adossats, que estrena avui al Teatre Municipal (20.30 h) dins la programació de Temporada Alta, i que demà es podrà veure en dues noves funcions (17.30 h i 20.30 h) per la gran demanda de públic.

El muntatge, una història sobre relacions familiars i les influències que van de pares i fills, se situa en una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. Allà hi trobem una família de classe mitjana catalana –“una família normal, amb gent corrent com tu i jo”– que es troba al jardí de la casa d’en Jordi i la Carme, on tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró... Tot un rerefons molt quotidià, fins que la situació familiar comença a trontollar quan descobrim des d’un pare vidu que té més afinitat amb la dona dominicana que el cuida que amb la família, fins a la gelosia que sorgeix entre germans, passant pel gos, que crea sinergies estranyes.

“No recordo cap ficció basada en una família en què no apareguin situacions extremes o daltabaixos. Per què no partir d’una premissa que expliqui aquells petits conflictes, molt fàcils de reconèixer, que també patim la gent que estimem, ens respectem, però que a vegades no mantenim la comunicació que voldríem?”, es pregunta Madaula. El que tenia clar és que emplaçaria la situació en un jardí de casa, situat en una urbanització de cases adossades. “Perquè, encara que no ho sembli, en aquests espais hi ha menys intimitat que un pis!”, exclama l’actor, que viu precisament en un habitatge d’aquestes característiques.

Reconeix que “el repte més complicat és fer-ho atractiu”. Però per a això ha recorregut a un to de comèdia –“implícita i realista”, remarca–, i, és clar, a un director amb el qual se sent molt a gust, Jordi Casanovas, que torna al gènere després d’estrenar diverses peces de teatre documental, thriller i teatre identitari. També, amb un repartiment a l’altura, encapçalat per Jordi Bosch, Carles Canut, Rosa Renom, Marieta Sánchez i Guillem Balart.

“Que es multin a ells mateixos!”

Sobre la situació en què es troben empreses culturals i festivals com Temporada Alta respecte a la reclamació feta per Hisenda de l’IVA de les subvencions que donen les administracions, Ramon Madaula la qualifica d’“horrorosa”. Exigeix,“perquè no s’entén”, que s’expliquin més bé aquells que reclamen ara uns diners d’una subvenció que no tenia IVA. Tampoc no entén, confessa, que això passi en empreses que tenen poc marge de benefici, com és el cas de les de l’àmbit cultural, ni que la majoria –amb excepcions comptades– siguin catalanes. “Espero que arribin a un acord. O, en tot cas, si no ho fan, que es multin a ells mateixos”, manifesta indignat com tants d’altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.