Violència interior

Sarah Kane és una dramaturga que va revolucionar l’escena perquè no entenia que el teatre no s’empeltés de la vida més cruel. Blasted (Rebentats) és la seva primera obra, escrita amb 23 anys i que va patir una notable fractura quan es va avergonyir de parlar d’una relació desigual de parella quan una dona bosniana demanava ajuda a les Nacions Unides per uns atacs que quedarien impunes. Va ser llavors quan va aparèixer el tercer personatge (la guerra) i va trencar tota relació aristotèlica (d’acció, temps i espai) per evidenciar que “la violència és als orígens, en una societat en pau la llavor s’amaga en relacions de parella”, com la de Blasted. L’obra s’estrena al Temporada Alta (avui 20.30 h i demà a les 18.00 h) al Teatre de Salt i farà temporada al TNC a partir de l’11 de gener.

Alícia Gorina dirigeix aquesta posada en escena que busca presentar l’acció més despullada possible que protagonitzen Pere Arquillué, Marta Ossó i Blai Joanet.

Va ser una coincidència. Perquè l’actor protagonista feia anys que tenia ganes d’afrontar aquest personatge fosc. I va ser Xavier Albertí qui va anunciar que la directora Alícia Gorina (que es caracteritza per obres d’una notable duresa amb la humanitat: Déu és bellesa; o Imatges gelades) volia fer una producció amb el suport de Temporada Alta. La directora considera Kane (que fa poc es va poder veure la reposició de Psicosi de les 4.48, dirigit per Moisès Maicas) com la seva mare artística, perquè coincideix amb la manera d’entendre el teatre, sense filtres que l’estovin o el distanciïn de la realitat més desagradable.

La presentació de Blasted, mai representat fins ara a Catalunya, coincideix amb l’edició de les obres d’una autora que va ser censurada per la crítica i que la majoria de dramaturgs la van rescatar, tot convidant-la que continués increpant des de l’escena.