Dona i revolució

Mariano Pensotti va descobrir les reflexions de la marxista Aleksandra Kollontai quan havia decidit fer una obra que relacionés l’actualitat amb les causes utòpiques de la revolució russa del 1917, ara fa just un segle. El resultat és Arde brillante en los bosques de la noche, una peça que es podrà veure aquest vespre a El Canal (20.30 h). El muntatge traça una narració a tres proporcions: la marioneta, l’actor i el film. És la particular manera de Pensotti de reflectir l’obsessió de Kollontai pel cos de la dona (que era utilitzat per perpetuar la lluita de sexes entre homes i dones) i que, avui, és un element que el capitalisme ven com a un model ideal quasi excloent.

Pensotti, en una entrevista concedida a aquest diari, aclaria que li interessava trobar links de relació entre la utopia de la revolució russa de fa un segle i l’actualitat; no volia construir cap artefacte escènic “ni nostàlgic ni llunyà”. I va trobar en Kollontai la primera dona que comparava la lluita de classes socials amb la lluita de les dones per aconseguir els mateixos drets que els homes. Kollontai entenia que “les dones eren la mà d’obra barata i eren les que suportaven l’economia global”, comenta l’autor i director. Pensotti va voler qüestionar el cos dotant-lo de diferents proporcions. Les marionetes, a més, impliquen una “aproximació diferent amb el públic. Amb un punt d’humor fan que sigui més atractiva una reflexió filosòfica que si l’expressessin uns actors de manera naturalista”. El joc respon a les clàssiques “matroixques russes”. El punt de partida és el de les marionetes que són còpies dels propis intèrprets i que, en un moment determinat, passaran a ser espectadors d’una acció que interpreten els actors. Aquests, a la vegada, quedaran inclosos en un film (amb situacions similars) que també acabaran observant, com els propis espectadors. Evidentment, Pensotti convida que sigui el públic el que valori “en què l’ha modificat aquesta història”. És un nou punt de vista dins d’aquesta col·lecció de matroixques.

Kollontai va aconseguir grans avançaments per a la dona en el primer episodi de la revolució russa: des del món laboral al social i, fins i tot, familiar. Però més tard es va esvanir. Tampoc avui hi ha una igualtat. La reflexió de Kollontai continua vigent, tot i que en alguns aspectes el nou feminisme l’ha superat. Pensotti parla de Judith Butler, per exemple. Ella defensa que la violència de gènere funciona com a límits: “Indica fins a on pot arribar un col·lectiu; igual que amb les guerres preventives dels EUA, que arrenquen una invasió sense massa motius només per ensenyar la devastació i indicar quin és el límit; és una amenaça.” El format de família, que finalment s’ha mogut molt poc: “Cal valorar quines altres opcions hi ha al sistema social i econòmic i al model de família, també. Es fa imprescindible qüestionar-la. Així com semblava que el capitalisme era l’únic sistema social possible de classes, ara sembla que tampoc hi hagi altres models fora de la família en la societat occidental. I cal que posem en qüestió les dues coses. Kollontai va lluitar contra les obligacions familiars d’una dona i contra la seva obligació per a la conservació de l’espècie.”