“No hem avançat cap a una relació d’igualtat”

És una dona que no perd la il·lusió i vol fer-ho tot per estar bé amb la seva parella, però ell l’està marcant perquè això no passi. D’entrada, em va tirar enrere el projecte, ja havia fet Te doy mis ojos i no volia interpretar una altra vegada una dona maltractada. Però Llueven vacas em va interessar perquè em va agradar l’obra de teatre de Carlos Be en què es basa, i perquè em van oferir una part de la pel·lícula molt a l’inici. Estem en un moment de la relació que no és simplement de maltractament físic, sinó més psicològic. L’obra descriu molt bé l’evolució des d’un inici gairebé surrealista, amb el “llueven vacas”, al pes horrible que va agafant el maltractament dins de la parella, que ja hi és des del principi i es va evidenciant a poc a poc.

Va ser una de les coses divertides de treballar amb el Fran Arráez, va agafar diferents actrius i va confiar en la possibilitat de cadascuna per trobar la seva Margarita. Li interessava que hi hagués diferents caràcters i maneres d’afrontar un mateix personatge. Per mi té una ingenuïtat que se li va tallant. Hi ha diferents maneres d’entendre el títol, Llueven vacas. Pots no veure-les i dir al marit que sí que les veus, per por de portar-li la contrària; pot ser que les acabis veient per la ingenuïtat del personatge, que és el meu cas, o pot ser que arribis a estar tan trastornada que les vegis de debò.

Sí, són situacions que no voldries que existissin i segueixen produint-se. Penses que la gent jove podria estar canviant alguns comportaments masclistes. El sentiment de superioritat de l’home sobre la dona és la base perquè hi pugui arribar a haver maltractament, i resulta que això sembla que no està canviant del tot. No hem avançat cap a una relació d’igualtat entre homes i dones, hi ha gent de vint anys més retrògrada que la de 40. I en l’àmbit polític tampoc avancem. Amb Te doy mis ojos es va parlar molt del tema i es van començar a canviar les lleis per eradicar aquest mal, però la cosa està igual o pitjor.

Dels anys cinquanta tenim sobretot la imatge de la dona d’Amèrica, de les pel·lícules nord-americanes de l’època, aquelles dones perfectes amb vestidet... Els electrodomèstics l’alliberaven de la càrrega del treball, però havia de ser estupenda, preciosa, i cuidar-se dels fills i de la casa. A la pel·lícula, aquesta aposta serveix per lligar tots els personatges amb un mateix look i per fer evident l’evolució de la dona al llarg del darrer segle.