La crònica
música
Amb la vara ben greixada
El set magnífics van deixar durant unes hores la gran pantalla per convertir-se amb la que és una de les millors bandes de música moderna actual: Trombone Shorty & Orleans Avenue. Van presentar Parking Lot Symphony, el seu primer àlbum amb la discogràfica Blue Note, un segell que garanteix una altíssima qualitat jazzística en els treballs que publica. Aquest concert va ser un magnífic combinat fet amb jazz, blues, soul (picada d’ullet a James Brown), funk, hip-hop i el so inconfusible de les tradicionals brass bands de la New Orleans que va veure créixer el jove trombonista de 31 anys.
Un reguitzell de seguidors del polifacètic artista, molts d’ells trombonistes i trompetistes de totes les edats, van gairebé omplir una Mirona, que acollia un dels concerts més esperats d’aquest Temporada Alta 2017, divendres passat.
El músic més mediàtic i espectacular del planter de la New Orleans del segle XXI és més que un dels millors trombonistes del moment. Durant el concert va fer vibrar el públic amb els solos i pinyols (popularment notes molt agudes) de trompeta, diversos temes cantats, dirigint tant l’espectacle musical com l’espectacle escènic, ballant i fent ballar els més rancis de la sala, perquè, encara que no t’agradi ballar, no en sàpigues o et faci vergonya, la música creada per Troy Andrews (Trombone Shorty) i tocada per ell mateix i els seus sis amics i millors músics, et fa moure sense parar. El públic va entrar en un estat hemorràgic de satisfacció durant gairebé dues hores de música sense interrupcions. Temes enllaçats, un rere l’altre, tot estava calculat entre tema i tema, i els rols dels membres de la banda estaven atorgats i assimilats per cadascun d’ells, una colla d’amics que fa la sensació que no es volen fer grans, en el millor sentit de l’expressió. Nosaltres ens ho vam passar millor que mai, perquè els de dalt s’ho van passar encara millor, que ja és dir.
Trombone Shorty, un músic polifacètic, pluriinstrumentista, cantant, ballarí, director musical i escènic, esdevé el que entenc personalment com el nou model de músic del present i també el del futur. Obrint les portes a tots els estils musicals i a la gran diversitat de facetes que un artista, dins d’un escenari pot arribar a trobar-se.
Un músic amb totes les lletres que continuarà sent durant molts i molts anys un dels referents de l’escena mundial musical, i un mirall per als joves músics del moment.
Thank you very much, Mr. Trombone Shorty, we love you!