De venjança literària

“Estic content, però alhora molt trist perquè no va ser Jordi Cuixart qui em va trucar per dir-me que havia guanyat el premi Sant Jordi; espero que em truqui per fer-ho i com més aviat millor.” Joan-Lluís Lluís, com altres dels guardonats de la 67a Nit de Santa Llúcia, mostrava aquesta ambivalència de sentiments en una edició marcada per “l’excepcionalitat política”, tal com va assenyalar en la roda de premsa prèvia al lliurament dels guardons el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que va recordar que ja fa dos mesos de l’empresonament del president de l’entitat: “És injustament a la presó perquè és el desè president d’Òmnium, però això no ens robarà el somriure i la vetllada no serà trista.”

L’obra guanyadora del 58è Premi Sant Jordi de novel·la, dotada amb 60.000 euros, és una ucronia que el mateix Lluís qualifica de “venjança literària”. Jo sóc aquell que va matar Franco està protagonitzada per un noi de Solsona “jove, tímid i borni que es llegeix el diccionari Fabra tot sencer”. Un home gens propens a les accions bèl·liques que, tanmateix, “madura, creix i també canvia la història”. El dia que Lluís ha triat a l’atzar per a aquesta mort del dictador, la descripció de la qual, segons Màrius Serra, membre del jurat, produeix una “satisfacció orgàsmica”, és el 12 de juny del 1940.

La novel·la, que no està escrita en clau d’actualitat, es va començar a covar quan l’escriptor de Perpinyà tenia 16 anys i, en una excursió al Canigó, va trobar una placa amb la inscripció: “Malfia’t de la història, somnia-la, refés-la.” Des d’aleshores aquesta frase, que posteriorment va descobrir que era de Pere IV, va anar obrint camí dins seu fins que va decidir imaginar una història diferent de com va anar realment, perquè –confessa sense embuts– “em va fer molta ràbia que Franco guanyés la guerra”.

El novel·lista també volia qüestionar amb aquesta obra l’anomenada “teoria del compromís històric”, segons la qual allò que va passar va tenir lloc perquè així havia de ser: “És com Catalunya, diuen que si no és independent és perquè no ho ha de ser, i quan ho sigui diran que així havia de ser, sense fer res mentre que altres lluiten, i això fa molta ràbia.”

La Catalunya del Nord, sobretot el Vallespir, és molt present en aquesta obra, que també reflecteix perquè els nord-catalans tenen una mentalitat diferent respecte de Catalunya després de tres-cents anys de pertànyer a l’Estat francès. Serra va explicar, d’altra banda, que enguany la qualitat dels 29 originals presentats ha estat en general “molt alta”.

Pel que fa al 59è Premi Carles Riba de Poesia, dotat amb 3.000 euros, el va guanyar un poeta de llarg recorregut, tot i que partit per un silenci de 26 anys: Josep Maria Fulquet. El poemari, Ample vol de la nit neix de la relectura d’El paradís perdut, de Milton, però en el sentit de mer “detonant”. “Aquesta lectura em va inspirar una sèrie de reflexions sobre la naturalesa de l’art, el dolor que provoca l’absència, l’ús que el temps fa de tots nosaltres i sobre la fugacitat dels temps feliços.” Darrere del poemari de Fulquet, que l’any passat va guanyar el Miquel de Palol, hi ha Hölderlin, Ronsard i Juan Ramón Jiménez. “Si alguna gent llegís poesia amb més assiduïtat s’estalviaria de fer tantes bestieses”, va etzibar Fulquet, per a qui guanyar el Riba, com llegir Proust, “et canvia la vida”.

El 20è Premi Mercè Rodoreda de Contes, dotat amb 6.000 euros, el va merèixer una autora novella, la filòloga Clara Queraltó (el Pla del Penedès, 1981), que es dedica a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalana a joves. El que pensen els altres inclou 16 contes i parla “de personatges esquerdats i aferrats al passat, que es veuen desbordats per la vida i els present els impedeix tirar endavant”, segons va explicar l’autora.

“Al principi, els contes poden semblar que parlen d’una psicopatologia familiar, però l’autora va més enllà per convertir-se en un fenomen social”, va analitzar Francesc Ardolino, membre del jurat.

Si el premi Folch i Torres de narrativa infantil va quedar desert, el 44è de narrativa juvenil el va guanyar l’escriptor i guionista català Ivan Ledesma amb Negorith (que, sobretot, es pronuncia a l’anglesa). “Són les aventures d’una noia que té poders i veu coses d’altres dimensions i un ésser maligne es vol aprofitar d’això per fer el que sempre volen fer els dolents: destruir el món”, va resumir l’autor. Joan Antoni Martín Piñol, membre del jurat i guanyador l’any passat, va reivindicar la literatura juvenil, i, en la mateixa línia, Ledesma va sostenir que els gèneres com la fantasia i el terror “no estan gaire desenvolupats en la literatura catalana”.

Totes les obres seran publicades el febrer del 2018, menys Negorith, publicat per La Galera, que sortirà al març.