Fresca escatologia estesa al jardí

Ramon Madaula gasta un humor cínic que, aparentment, és de baixa intensitat. Sembla que sigui un quadre naturalista, d’una apatia insulsa, però per sota es van tensant les cordes per garantir una peça amablement divertida i alhora carregada de balins contra la comoditat burgesa i passiva de la societat mitjana catalaneta d’avui. Ho fa amb un quadre que remet a les peces costumistes d’ara fa un segle, passat per la pàtina de l’actualitat. En realitat, retrata el món més quotidià i corrent de la majoria d’espectadors que assisteixen a la funció, amb una certa impudícia. El joc escatològic (les caquetes de la Perla, els pets de l’avi, les pudors dels purins) és un magma latent que ensenya les costures d’una família sense gaire esma.

Jordi Bosch és un mestre de la comèdia i sap fer aquest personatge tràgicament divertit que s’empipa per tot. Té una antagònica brillant amb Rosa Renom, que interpreta la seva dona. Madaula es guarda el paper de l’artista inconformista convençut que plana sobre el bé i el mal i que només l’evidència convertirà en un personatge derrotat, txekhovià, de mala fortuna fins i tot per provar d’acabar amb una mala entesa dignitat. Carles Canut és un avi rabiüt, que no escolta quan no vol, que se sent sol i només troba un cert confort amb el net (i els seus secrets fumats) i la cuidadora (que amaga alguna sorpresa). Madaula, un actor que sovinteja darrerament intervencions en comèdies de bulevard (d’una situació quotidiana arrenca una comèdia que es tenyeix de conflicte social) s’ha destapat com a dramaturg darrerament. És gat vell: sap construir amb una estructura ben fonamentada (i no com la de l’escultor volat...).