“Aquest any el 155 també sortirà als Pastorets, l’humor no hi pot faltar”

És ja una tradició familiar a Badalona i altres llocs de Catalunya per aquestes festes. La gent ve cada any i si algun any canviem alguna cosa, el públic ens ho diu. Hi ha famílies senceres que venen des de fa dècades, primer els pares amb els fills petits i després aquests fills amb els seus fills.

Fa deu anys que en soc el director i uns quaranta que els faig des de dalt de l’escenari. Ara també hi surto quan fa falta perquè em sé tots els papers.

El primer cop va ser el 1920. Ara fa poc hem recuperat un dels llibrets de l’obra que es van fer servir aquell any, amb tots els apunts i els canvis que es van fer de l’original. És curiós, perquè es van eliminar tots els papers de dones, llevat del de la verge Maria.

Sí, és bàsicament la gent que fa teatre al Círcol més d’altres que en feien. Som com una gran família. Molta gent deixa de fer teatre però no falta mai als Pastorets. Molts han anat passant per diferents papers. N’hi ha que han fet de nen Jesús i després han sigut el dimoni, per posar un exemple.

Sí, hi ha pares, fills i nebots tots junts a dalt de l’escenari.

Som un centenar de persones entre actors, tècnics i col·laboradors. Tots són gent que fa molts anys que hi està implicada i no costa gaire moure’ls. Si es tractés d’una obra nova amb cent persones seria molt més complicat. Tots hi compten, que per aquestes dates toca fer Pastorets i molts repeteixen encara que sigui en papers sense text perquè els agrada l’ambient.

Sí, vam tenir la Rosa Gàmiz i la Mercè Arànega, i també altres actors més recents com el Josep Palau i el Rubèn Montañà. També és curiós que per aquí hi hagin passat molts actors aficionats que han acabat convertint-se en dobladors professionals.

És la més emblemàtica. Durant la temporada es fan moltes obres molt interessants. Els Pastorets són un divertiment que ens permet trobar-nos a tots i passar-nos-ho bé fent teatre, que és el que ens agrada. Durant la temporada no coincidim sempre tots.

Formem part de la Coordinadora de Pastorets. Sabem com funcionen els altres perquè també els hem anat a veure. L’any passat es va celebrar el centenari i es va fer un intercanvi d’experiències molt interessant.

El text de Folch i Torres ja dona cabuda a l’actualitat. No és un text encarcarat, dona pautes per incloure l’humor i jocs de paraules que es poden fer venir bé per portar-los a l’actualitat. Aquesta és la gràcia dels Pastorets de Folch i Torres.

Ja us ho podeu imaginar. Aquest any el 155 també sortirà als Pastorets, l’humor no hi pot faltar. En tenim per triar: llibertat d’expressió, manifestació a Brussel·les... Tot això va sortint dintre de la representació.

Un exalcalde de Badalona que fa uns dies es va guanyar el dret a ser-hi amb les seves declaracions fora de to. Aquí tothom rep, no se n’escapa ningú.

Sí, normalment s’improvisa a les primeres representacions. Si queden bé ja serveixen per a totes. Som un grup compacte i decidim entre tots què és el que funciona i el que no.

Les mateixes ganes de fer-los, poder-hi ficar cullerada com a director o com a actor ajuda a mantenir la dinàmica.

Sí, costa una mica trobar relleu generacional, que la gent jove s’hi enganxi, però anem fent i esperem anar trobant gent per al futur. Tenim els joves del taller de teatre i esperem implicar-los-hi.