‘Solucionisme’

Fa poques setmanes, la revista BioScience va publicar l’article amb més autors que s’ha escrit mai, 15.372 científics de 184 països (entre els quals, qui signa aquesta columna): World Scientists’ Warning to Humanity: A Second Notice (Advertència a la humanitat dels científics del món: segon avís). És la continuació d’un altre que un grup de 1.700 científics fa fer l’any 1992, un manifest que enumerava els principals problemes que cal afrontar per mantenir una vida digna a la Terra i que deia, textualment: “Per evitar que es produeixi una mutilació irreparable del planeta i s’estengui la misèria, la humanitat ha de canviar radicalment la manera com gestiona el medi ambient i la vida que conté.” 25 anys després, de tots els problemes que es denunciaven el 1992 només se n’ha resolt un, estabilitzar la capa d’ozó.

En aquest segon treball, d’accés lliure al web de la revista (doi.org/10.1093/biosci/bix125), es llança un nou toc d’alerta perquè cadascú examini el seu comportament individual en relació al desenvolupament sostenible i s’intenta generar un estat de pressió positiva i proactiva sobre els representants polítics perquè adoptin mesures de caràcter més global. Sense els granets de sorra aportats pels 7.500 milions d’habitants del planeta, difícilment es podran assolir els objectius necessaris per mantenir una vida digna a llarg termini.

Cal reconèixer, però, que no n’hi ha prou amb les dades i possibles solucions que aporta la ciència, ni amb les mesures polítiques per implementar-les. Ens calen, també, les humanitats, per la seva capacitat de reflexionar sobre la condició humana. En aquest context, el darrer treball de la filòsofa Marina Garcés, Nova il·lustració radical (Anagrama), que us recomano ben vivament per la seva claredat i profunditat, ens diu, ja al primer paràgraf del primer capítol: “Diuen, algunes veus, que estem en procés d’esgotament o d’extinció [...], potser no com a espècie, però sí com a civilització basada en el desenvolupament, el progrés i l’expansió.”

Ens parla de la rendició del gènere humà per viure més dignament, com a conseqüència de l’analfabetisme il·lustrat que impregna la societat: pensem que ho sabem tot, però tanmateix tenim la sensació que no hi podem fer res. El saber reduït a oferir solucions concretes, que acceptem amb credulitat, un solucionisme, com l’anomena Garcés, “que ha perdut l’atribució de fer-nos millors, com a persones i com a societat”. Sense un apoderament individual crític –científic i humanístic–, aquest Segon avís serà, malauradament, tan poc efectiu com el primer.