Viatge al centre dels disturbis racials dels anys seixanta
Creadora d’un cinema físic, violent, carregat d’adrenalina i testosterona, ja sigui per parlar de surf (Le llaman Body), de la guerra d’Iraq (En tierra hostil) o de la detenció d’Osama bin Laden (La noche más oscura), Kathryn Bigelow ha sabut trobar el seu espai a la indústria de Hollywood sense renunciar a una mirada personal. Primera dona de la història del cinema a triomfar als Oscar, el 2008 amb En tierra hostil, semblava apuntar també a les estatuetes amb Detroit, el seu primer llargmetratge en cinc anys. Pel tema (l’assassinat de tres negres a mans de la policia a Detroit el 1967), per ser dona cineasta (en un any de protagonisme femení a Hollywood i de denúncies generalitzades per assetjament sexual) i, sobretot, semblava tenir opcions a Oscar per la qualitat del seu treball, molt lloat per la crítica. Amb una càmera nerviosa, com els protagonistes, Detroit agafa l’espectador i l’arrossega enmig del remolí de violència que es desferma durant els disturbis racials que es van produir a Detroit. La pel·lícula segueix diversos personatges des de la revolta general als carrers fins a l’esclat de violència que es produeix en un petit hotel, on un policia racista i psicòpata, amb la complicitat o inacció dels seus companys, aplica el seu particular sentit de la justícia contra uns negres que compartien habitació amb noies blanques.
John Boyega (Star Wars), Algee Smith i Will Poulter protagonitzen un film violent, vibrant, dur, que semblava tenir opcions a la imminent edició dels Oscar. Demà passat sabrem si està nominada, però, de moment, ha quedat fora dels Globus d’Or. La pel·lícula va sortir fa tres setmanes en DVD i Blu-ray amb un grapat de continguts extres.
