La guerra vista pels infants

Aquest estiu passat he estat a Osca visitant el Museu Pedagògic d’Aragó, que dirigeix l’entusiasta de l’educació Víctor Juan Bordoy. El magnífic museu recull la història de l’educació des de finals del segle XIX fins als nostres dies reproduint com eren les aules de les escoles de principis del segle XX, els anys de la República i de l’època franquista. Tot amenitzat amb els pupitres característics de cada època, les pissarres, els mapes geogràfics, els llibres de text... També hi ha espais dedicats a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i a les escoles de l’Instituto Libre de Enseñanza de Giner de los Ríos...

El director del museu em va regalar un parell de llibres realment interessants, Los niños del frente i Letra a letra. El primer, d’Enrique Satué Oliván, parla de les colònies escolars que es van crear durant la Guerra Civil per acollir els infants orfes o que fugien dels horribles fets bèl·lics. El segon recull les cròniques efectuades pels infants de les escoles Freinet d’Osca durant la República i la Guerra Civil. Tots dos força interessants, com el que ara m’arriba de mans de l’editorial Gregal, La guerra amb ulls d’infant. Tres diaris i dos centenars d’escrits inèdits, del també entusiasta de l’educació Salvador Domènech, autor de nombrosos estudis sobre aquesta temàtica centrada a l’època de la República i de la Guerra Civil, amb llibres com ara L’Institut Escola de la Generalitat i el Josep Estadella (1998), Els alumnes de la República (2008) i Els alumnes de la Generalitat (2009)...

Domènech ha tingut l’encert de recopilar diversos escrits d’alumnes escolars de la dècada dels anys trenta del segle XX, articles publicats en revistes escolars de l’etapa republicana del nostre país, el diari del mestre Enric Gibert, amb la redacció dels seus alumnes sobre la Primera Guerra Mundial, i els dos diaris de les germanes Arnau Pitarch, escrits entre juny del 1936 i desembre del 1937.

Tot plegat crea un corpus testimonial d’un temps marcat per la llibertat republicana i, alhora, per l’horrible guerra, presentat des dels ulls dels infants. Escrits que no perden mai l’optimisme que va ser la tònica de l’educació en temps republicans. Com diu Salomó Marqués al pròleg, aquest llibre és un bocí de memòria fresca i punyent: “Es tracta de textos escrits per infants, no pas memòries de persones adultes que rememoren la seva infantesa. I aquest fet es nota en la frescor i l’estil dels escrits”. Els escrits dels alumnes de totes les escoles del Patronat Escolar barceloní són un exemple per a l’alumnat d’ara mateix. Molts són reflexions de la vida quotidiana a l’escola, al carrer o a casa seva. Escriuen sobre la història de Catalunya, la mort de García Lorca, els refugis antiaeris, els nens refugiats, la festa del Treball, els himnes antifeixistes, la guerra...

Darrere de la intuïció infantil es veu la mà del mestre, homes i dones que sabien que l’educació és fonamental per crear una societat més justa, més lliure, més democràtica i més solidària. Una mostra d’aquest esperit educatiu el tenim en el llibre de Domènech, un tresor educatiu que ha recollit perquè puguem seguir-nos delectant amb els escrits que els alumnes de l’època de la República van deixar de testimoni per al futur.