Enllestida la reforma de Sant Domènec de Puigcerdà

Els fidels i visitants de l’església parroquial de Sant Domènec de Puigcerdà han hagut de tenir paciència, però ha pagat la pena. S’hi han dut a terme els treballs de millora de l’edifici i per això es va tancar al culte i els oficis religiosos es van haver de traslladar a la capella de la Mare de Déu de Gràcia els dies feiners i a la sala de convencions del Museu Cerdà els dies festius.

Ara, s’han enllestit, amb la finalització de la segona fase dels treballs, a l’interior del temple. Concretament, s’ha actuat al sostre, a les parets i capelles laterals, a l’altar i a la zona del cor. També s’hi ha instal·lat una nova calefacció amb terra radiant i s’hi ha renovat tot el paviment de la nau central, que és íntegrament de fusta.

Així mateix, aquesta important actuació ha comportat la renovació de la il·luminació de tot el temple i també dels vitralls de la façana nord i la millora de l’acústica d’aquest edifici religiós de Puigcerdà. Finalment, les obres també han permès recuperar algunes pintures murals del temple i s’hi ha dut a terme una excavació arqueològica.

Les dues primeres fases de remodelació de l’església de Sant Domènec han tingut un cost total de 400.000 euros, que ha aportat, principalment, la mateixa parròquia de Santa Maria de Puigcerdà. També han participat en les obres i, per tant, en el seu finançament el Bisbat d’Urgell, l’Ajuntament de Puigcerdà, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.

L’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha remarcat que aquestes obres han permès fer una actuació integral de remodelació d’un dels monuments més emblemàtics de Puigcerdà i s’emmarquen en la recuperació del patrimoni històric de la vila que s’està duent a terme, els darrers anys, el seu govern, amb actuacions com ara les del campanar, el Museu Cerdà, la recuperació de l’estàtua del brigadier Cabrinetty i la rehabilitació dels túnels subterranis de la Vila.

L’església de Sant Domènec és del de segle XV i, segons la descriu Catalonia Sacra, està coberta amb teginats de doble vessant sobre un arc de diafragma apuntat. Va ser utilitzada com a caserna, escola, seu de la biblioteca i arxiu comarcal a mitjans del segle XIX. A l’interior es conserven pintures gòtiques del 1362, obra de Guillem de Manresa. Està construïda sense fonaments i les seves parets s’aguanten gràcies a l’alçada, amb grans pilars i contraforts.