aquest mes
David Castillo
Patrícia i Pedrolo
Durant anys, Patrícia Gabancho va col·laborar setmanalment en aquest suplement. Parlem en passat perquè la Patrícia ens va deixar al novembre d’una manera discreta, de càncer, sense fer escarafalls i mantenint una dignitat extraordinària. Volem retre-li un petit homenatge amb la publicació, per gentilesa de l’editorial Comanegra, d’un fragment d’un dels últims textos que va escriure, el pròleg del primer volum de Terra prohibida, que conté Les portes del passat i La paraula dels botxins, inici d’una tetralogia publicada originàriament durant la Transició –datades, però, als anys cinquanta– que estem segurs que tornarà a recuperar la figura de Manuel de Pedrolo en aquest país culturalment tan fonedís. Tant Pedrolo com Gabancho van ser un exemple de compromís amb Catalunya. El primer per la lluita incansable per la recuperació de la llengua i la segona pel seu entusiasme vital encomanadís fins a l’últim minut.
Recordo Pedrolo travessant la ciutat, saludar-lo mentre creuava la Gran Via amb pressa. També el somriure de la Patrícia, la manca de dogmatisme i les idees clares. Els recomano aquestes terres prohibides en què conflueixen militants anarquistes, tot el pòsit traumàtic de les seves vides en el xoc amb la realitat mentre celebrem el centenari del gran escriptor de l’Aranyó.
Volem deixar un record d’un dels últims textos de Patrícia Gabancho