Joan Clapera Mayà

Joan Clapera Mayà, un dels darrers representants del paisatgisme de l’Escola d’Olot i un dels màxims exponents de l’art olotí durant el segle XX, va morir ahir a l’edat de 88 anys. Nascut el 1929, va entrar als dotze anys com a alumne a l’Escola de Belles Arts d’Olot, però per motius familiars va haver d’abandonar els estudis artístics durant uns anys. El 1953 va reingressar en l’esmentada escola i va ampliar la seva formació en dibuix, pintura, gravat i esmalt sota el mestratge de Martí Casadevall i Pere Gussinyé. El 1952 es va integrar en el grup Cràter d’Art. Després de participar en diversos concursos, va fer la seva primera exposició individual el 1961. A partir del 1967 va dur a terme un llarg viatge, d’estudi i treball al mateix temps, que el portaria a recórrer França, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya.

Encara que se’l vincula al paisatgisme olotí, Clapera va evolucionar estilísticament i la seva obra es distingeix en diverses etapes dins d’un estil essencialment expressionista. Durant els anys seixanta la seva pintura era pràcticament cubista per la seva estructura i propera al fauvisme pel seu tractament del color. A partir del 1970 va anar desapareixent la preocupació constructivista i, després d’envoltar la frontera de l’abstracció, va derivar cap al surrealisme. La crítica destaca que l’eix de la seva temàtica, el paisatgisme, no era per a ell una simple realitat objectiva, sinó alguna cosa amb vida pròpia que l’artista ha de recrear segons la seva intuïció i sensibilitat.

Com a curiositat, mentre que no n’hi ha cap referència a la Viquipèdia catalana, sí que se’n troba una en alemany.