“Volem conservar la manera tradicional de fer gegants”

Sí, treballava a Barcelona, a l’hospital Clínic, en anàlisi genètica, una història molt diferent. Però això és una cosa que vaig aprendre de petita i en el fons ja veia que aquest món era el que m’agradava, tot i que havia estudiat una cosa ben diferent. Hi va haver un punt abans que morís el meu pare que ja vaig deixar allò i em vaig dedicar al taller. És un món molt diferent, hi ha moltes coses diferents a fer, tant pots estar restaurant com fent una cosa nova. No és monòton com el que feia abans.

Sí, a part que viure a Barcelona o viure a Solsona és molt diferent. Hi va haver diverses coses que en van fer quedar aquí.

Sí, també és una de les coses que em van fer decidir a quedar-me. Només poder conservar l’obra del meu pare i el meu avi tal com ells haurien volgut que fos ja és un incentiu per estar aquí. També tens molta pressió perquè ells eren uns grans artistes. Els gegants només eren una faceta de la seva feina, tot i que al final és la més coneguda tant del meu avi com del meu pare.

Agraeixo la confiança que han tingut en mi totes les colles, que m’han continuat portant els seus gegants. Hem fet moltes conservacions de gegants. Hem fet també una desena de peces noves ja. Hem treballat tant amb gegants construïts aquí com amb gegants antics. I això és un plus, poder conservar gegants que no han sortit d’aquest taller, sinó que són més antics, i que tinguin la confiança de portar-te’ls perquè veuen com treballes. El taller s’ha aconseguit fer una marca i qualsevol persona del món geganter veu una figura del taller Casserras i sap que és un Casserras. Treballem per conservar aquesta marca.

Només podent conservar els gegants del Pi de Barcelona o els gegants de Solsona, dues obres de les més conegudes del meu avi, ja estaria contenta. Però quan sents més satisfacció i et sents més realitzada és quan fas una peça nova. Les noves que hem fet són per al carnaval de Solsona, que ja n’hem fet unes quantes. Hem fet rèpliques d’obres del meu avi per al carnaval infantil. Hem fet gegants per a Barcelona, Vic o Calaf. És molt difícil triar una peça. Recordo que al meu pare també li ho preguntaven i responia que els gegants se’ls estimava tots igual.

El meu avi i el meu pare em van inculcar de ben petita com es treballa aquí, d’una manera molt tradicional, a poc a poc, sense pressa. A diferència d’altres llocs, o altres tallers, intentem conservar la manera tradicional de fer gegants. Primer decidim amb la colla gegantera quin tipus de gegant volen. Fem un esbós i un cop acceptat modelem tant el bust com les mans, la part escultòrica del gegant, amb fang. Un cop modelats, es passa a fer la còpia, que és un motllo de l’escultura en fang normalment amb escaiola. Un cop tens el negatiu, fas la còpia de cartró pedra. Després s’enguixa fent capes fins que queda ben fi. La tècnica és la mateixa que s’ha usat sempre, però els materials han anat evolucionant. Una de les característiques del taller és que posem els ulls de vidre, que donen una aparença més realista. A l’hora de pintar, usem pintura a l’oli, que permet difuminar molt bé i permet un encarnament molt realista. Després encara quedaria el cos del gegant, el vestit, els complements..., nosaltres aquí al taller ho fem tot. Fer un gegant pot portar mig any de feina perquè és tot un procés artesanal fer-lo des del principi.

A part de la tècnica, també és la manera de modelar. Cada gegant és un model únic. El tipus de model també és molt característic, molt realista; quan veus un gegant sortit d’aquí fàcilment l’identifiques.

L’any passat es va editar el llibre Casserras, escultors de gegants i vam comptar unes 200 peces, entre gegants, gegantons, capgrossos i bèsties. Tot peces úniques. La majoria són a Catalunya però també algun ha marxat fora, com ara a Fraga, Ceuta o Madrid, i fins i tot n’hi ha uns al Japó. El meu avi va començar als anys cinquanta-seixanta, però cap als anys vuitanta hi va haver un boom de fer gegants perquè molts pobles volien recuperar els que havien perdut o fer-ne de nous. Després va anar afluixant perquè tots els pobles ja en tenien. I ara es fan sobretot molts gegantons petits perquè falten geganters. I el que fan és començar a fer que als nens petits els agradin els gegants i puguin portar gegantons.

Crec que sí. Els gegants són una peça del poble, la gent els té molta estima i els intenta conservar. És una cosa que no es perdrà. Cada poble té el seus gegants i els conserva. Només amb la conservació de gegants es pot mantenir un taller.