La sang del comandant

Ens trobem a finals de 1873, en plena guerra carlina. Fa dies que Francesc Savalls concentra les seves tropes entre les valls de Santa Pau i Mieres. Alguns masos de la rodalia, com ara can Grivé o can Sala, es converteixen en centres de reclutament i mestrança dels tradicionalistes; i, des d’allà, preparen els atacs a les poblacions més importants. Un dels objectius prioritaris és la vila Banyoles, nucli republicà i pont per arribar a Girona. A l’interior de la vila, tímidament emmurallada, els voluntaris per la República reforcen els portals amb fustam i ferramenta. El comandant d’armes és Josep Toribi d’Ametller, fill d’una vella nissaga banyolina, vinculada a les idees liberals. Entre els vilatans, fa dies que la sensació és de calma tensa.

L’atac, finalment, es produeix el 13 de novembre. La matinada d’aquell dia, mentre el gros de les tropes carlines es concentra a Rodeja i el Salt del Matxo, unes quantes companyies se situen al puig d’en Colomer. La vila està fortificada de manera deficient i un petit escamot carlista aconsegueix escolar-se a través d’un finestró mal tapiat. Ja sigui amb la complicitat del propietari o sota amenaça, l’avançada es dirigeix sigil·losament cap al portal i aconsegueix sorprendre una companyia de voluntaris, que es rendeix sense oferir resistència. Des de l’interior, obren el portal i faciliten l’entrada a un escamot de 100 carlins, que es dirigeix al portal dels Turers després de repel·lir alguns trets dels defensors. La pluja cau amb intensitat i la boira baixa converteix l’indret en un joc d’ombres en el qual cada trabucada esdevé una ruleta russa. Quan arriben al portal de la muralla, els carlins criden: “Alto, ¿quién vive?”, a la qual cosa el capità Ramon Bover, a Vilada, respon: “¡Voluntarios de la República!” De l’intercanvi de paraules es passa al dels trets i els assaltants etziben un trabucada sense treva que, en pocs segons, deixa ferits de mort el mateix Bover i dos voluntaris més.

L’alarma s’estén i l’accés a la vila vella es reforça de manera immediata. Un dels primers a reaccionar és Josep T. d’Ametller, qui resideix accidentalment molt a prop d’allà, a can Pons de la Plaça. Primerament, es dirigeix al quarter dels voluntaris, emplaçat a l’actual Museu Darder; però quan arriba a la cantonada del carrer de l’Abeurador sent els trets que provenen de les voltes d’en Palmada i surt disparat cap a la porta dels Turers, el nostre espai amb història. Mentre es dirigeix al portal, els voluntaris malden per refugiar-se a l’interior de la vila fortificada. El porticó es manté entreobert per facilitar el replegament, i aquesta circumstància esdevindrà fatal. En aquell moment, un projectil perdut travessa “la bella i varonívola testa d’Ameller, el qual morirà a l’acte”, tal com escriurà anys després Carles Rahola. El periodista gironí, que recollirà el testimoni d’alguns protagonistes, descriu la imatge esfereïdora del cabdill republicà estès al terra, amb “un forat de bala al costat del nas”. Un altre testimoni, en aquest cas el del carlí Antoni Rigau, que vivia molt a prop del lloc dels fets, recordarà anys després al seu net el trasllat del cadàver del malaurat comandant sota les voltes de la plaça: “El van estendre en el racó de ca l’Esparter [...] i la sang s’escorria carrer avall, barrejada amb els reguerots de la pluja [...]. L’aigua enrogida va arribar fins al peu de l’arbre per la llibertat, que no feia gaire els republicans havien plantat al bell mig. Ja havia dit l’Ametller: «(...) i el defensarem fins a regar-lo amb la nostra sang, si es dona el cas.»”

Després de la mort del comandant, la confusió és total. Els carlins, malgrat tot, no tindran coneixement del decés fins força hores després. A les deu del matí adrecen “dos oficis comminatoris [...] al mateix Ametller, intimant la rendició de la Vila i amenaçant amb cremar-la si no es rendeix”. Mentrestant, a pocs metres de distància, la dona i els fills del malaurat comandant cerquen refugi a l’església de Santa Maria dels Turers. La mort de Josep T. d’Ametller generarà un lògic desconcert entre els liberals, però l’arribada de dues columnes de reforços aclarirà la situació i provocarà la retirada dels carlins. Banyoles, però, caurà algunes setmanes després.