“Crec que era un llibre esperat perquè no existia un material així”

El fet que surti ara és circumstancial. Hem estat ben bé cinc anys treballant-lo. Ha constat d’un període de recerca i hem estat pendents que persones ens fessin arribar fotos, dibuixos, escrits, etc. Ha trigat tant de temps a sortir perquè ha valgut la pena fer-lo ben fet. Volíem que tingués una sèrie de continguts extres i per això hem hagut d’esperar que tot estigués a punt. El tempo de l’administració –és un llibre coeditat entre ...i 15! Associació Cultural i la direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró– és diferent del que pugui tenir una entitat. Ens hauria agradat presentar-lo per les Santes de l’any passat però crèiem que no calia córrer.

Com a entitat sempre hem pretès fer publicacions que siguin didàctiques i que serveixin tant per a l’àmbit familiar com l’escolar. Havia de ser una publicació molt divulgativa, per a tots els públics, molt visual i que servís com una guia per a tothom que vol saber alguna cosa més de les Santes.

L’últim llibre que tenim de les Santes va sortir fa deu anys, obra d’en Nico Guanyabens, amb fotografies d’en Quim Puig. En aquest temps no ha sortit cap més llibre de les Santes i ens semblava que calia. Crec que era un llibre esperat perquè no existia un material així.

Sí. D’entrada vull agrair la col·laboració de tots els fotògrafs que hi han participat. També hi ha una part fotogràfica d’arxiu històric molt important que dona molt de valor al llibre.

Per exemple, en el cas dels gegants s’explica el casament de la Toneta i en Maneló. D’en Maneló en particular, hi consta la notícia de l’antic gegant anomenat Manueló que hi havia hagut a finals del 1700 a Mataró. De la geganta es narra la història d’en Lladrefaves de Valls, que és el gegant negre que té la geganta i que, per tant, d’en Robafaves –el seu marit– no en deu ser fill... Com això hi ha diferents elements.

Aquest llibre és una porta a qui vulgui saber més coses de la festa major de Mataró. Però també és una porta a qui vulgui descobrir els sons o veure els balls. Aquests codis porten, d’una banda, els vídeos dels diferents balls propis de les figures i d’alguns dels actes. D’altra banda, també s’hi poden escoltar les músiques dels balls i sons propis de les Santes, com les campanes de Santa Maria, que es van gravar l’any passat. A més, també es poden veure i descarregar les partitures de la música de les diferents comparses i balls.

No tenia sentit parlar de les figures sense explicar la festa pròpiament dita. Havíem de fer un repàs dels actes del dia a dia dels quatre blocs de la festa major. A més, al final hi ha una reflexió oberta de totes aquelles entitats i col·lectius que estan fent actes durant les Santes, alguns dels quals entren al programa i d’altres no. Aquesta reflexió vol transmetre que la festa és viva i que s’ha d’acabar d’adaptar al que passa amb aquests col·lectius, comparses i colles.

L’associació va començar a principis dels anys 2000 amb la voluntat d’editar a la ciutat materials que actuessin de suport per fomentar la pedagogia sobre les Santes i les festes en general de Mataró. Aquests materials volíem dirigir-los tant a l’àmbit familiar com escolar. Des del 2003 hem editat diverses propostes. És una entitat molt petita i sense socis, formada per persones que som molt actives i vinculades a l’àmbit escolar i a la cultura popular. Tenim ganes de produir per la ciutat.

L’encert que van tenir l’any 1975 va ser mirar què era allò essencial nostre i sobre això construir. Crec que el punt de partida d’ara hauria de ser el mateix.

A vegades ens emborratxem de Santes. Personalment sentir El Bequetero a tot arreu em molesta, però en el fons penses que és un bon element aglutinador. No pots estar tot l’any vivint de les Santes.