Humor al calendari

A part del calendari Pompeu Fabra 2018, que tenen alguns lectors d’aquesta secció, hi ha un altre calendari que deuen tenir molts altres lectors: és el calendari bloc de Top-on-Pot. Jo l’he vist penjat a la paret, tot i que és petit, i també dret sobre la taula gràcies a un suport que porta de fàbrica. Abans era en blanc i negre i, per primera vegada el 2018, és en color.

Cada dia s’hi arrenca un full, que conté informacions variades. Els dilluns hi ha anuncis antics, els dimarts hi ha etimologia, els dimecres hi ha citacions i frases fetes, els divendres hi ha consells de cuina, els dissabtes hi ha entreteniments diversos (mots encreuats, sopes de lletres, seqüències), els diumenges hi ha curiositats (per exemple: “Quina ciutat catalana té dues catedrals?”). I els dijous què s’hi explica? És el dia de l’humor.

Recordo l’acudit del 4 de gener: un home es troba amb el president de la Societat Protectora d’Animals. “M’ha tractat com un gos”, exclama. “Com un gos!?”, salta l’altre. “Sí, amb extrema amabilitat.” Em vaig apuntar el del 18 de gener: una mestra pregunta a l’alumne quant és 7 x 8. “Va, ràpid!”. L’alumne diu 118. La mestra es desespera, els ulls com taronges. L’alumne es defensa: “Vostè m’ha demanat rapidesa, no precisió”. L’acudit d’aquest dijous, 15 de febrer, també passa en una escola: “Pere, digue’m una paraula que contingui la lletra A”. I el Pere va i diu rellotge. El professor repassa mentalment les lletres del rellotge, una per una, fins que fa una ganyota: “Però on veus la A!?”. “Jo?, mmm, a l’agulla...”.

L’humor del calendari m’ha portat a buscar piulades que volen fer (som)riure partint d’algun joc de paraules. Hi ha perfils especialitzats en humor lingüístic. Deixin-me transcriure un parell d’acudits lingüístics en contextos mèdics.

Una urgència: “Hi ha cap doctor a la sala?”, demana un home esverat. “Jo soc doctor. Què us passa?”, s’alça al fons un perfil curiós, barba de quatre dies, un llibre obert a la mà. “Un infart!”. “Ah”, diu el doctor tot tranquil, “jo soc doctor en filologia anglesa”. “Es morirà!, es morirà...!”, crida l’altre. El doctor ho té clar: “He is going to die, he is going to die...”.

Una donació de sang: “Necessitem sang. Fes una donació de sang!”. El donant arriba i, content, adverteix: “Jo soc zero positiu”. Pausa. L’infermer remuga: “Doncs que malament. Aquí s’ha de venir molt, molt positiu, amb ganes d’animar”.

Tornant al calendari Fabra 2018, Jordi Manent hi té una presència al mes de febrer: ara fa un any, el dia 18 de febrer del 2017 Manent va llegir a Prada una conferència de Fabra a l’exili. Però ahir mateix, 17 de febrer del 2018, hi va tornar amb motiu de l’Any Fabra. És un intercanvi de números entrellaçat. Per cert, demà-passat farà 150 anys justos del naixement del seny ordenador de la llengua catalana i 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. L’endemà s’inaugurarà oficialment l’Any Fabra al Teatre Zorrilla de Badalona.