etcètera
núria puyuelo
El corrector imperfecte
Quants cops heu escrit un document a l’ordinador i el programa us ha marcat una combinació de pronoms que és correcta? O, a l’inrevés, heu deixat una construcció que pensàveu que era correcta perquè no us la marcava i era un calc del castellà? I és que els correctors automàtics no són perfectes (sortosament!) i no tothom pot tenir a mà un filòleg per preguntar-li per què el corrector et marca “comprar-se’n” i no “comprar-se’l”.
Per detectar aquelles construccions incorrectes que ens poden passar inadvertides quan escrivim en suport digital, el Servei de Publicacions de la UAB acaba de publicar Allò que el corrector no s’endugué, de Daniel Casals, Anna M. Torrent i Margarida Bassols. Segons expliquen els autors, el llibre és una mena de “manual d’autoajuda”, perquè “vol facilitar, de la manera més sintètica i eficaç possible, la resolució de dubtes lingüístics”. El llibre tracta els temes en què els usuaris acostumen a tenir més problemes i ofereix, a més, uns exercicis per ajudar a resoldre aquestes qüestions.
De sintaxi s’explica el controvertit ús de ser i estar i les preposicions per i per a, i altres usos que no detecten els correctors automàtics, com ara l’ús de la preposició a davant del complement directe, un ús que en català és correcte en poques ocasions. Tampoc detecta quan es fa un mal ús dels temps verbals, com ara el gerundi de posterioritat (“Va engegar la moto arrencant a tota velocitat”) ni quan es prescindeix dels pronoms en i hi, una tendència que va en augment.
Pel que fa al lèxic, el corrector tampoc percep algunes interferències del castellà en estructures que no són pròpies de la llengua, com ara “se m’ha caigut la goma”.
Un consell: no confieu cegament en el corrector, i quan dubteu a l’hora d’escriure una paraula, cerqueu-la als valuosos recursos en línia que tenim a l’abast, com ara l’Optimot o l’Ésadir, o bé tingueu ben a prop Allò que el corrector no s’endugué.